Arxiu d'etiquetes: 1285

Lloria i Lancia, Rogeró de

6 Respostes

(Itàlia, 1285 – Nàpols, Itàlia, 1307)

Fill de l’almirall Roger de Lloria, i germà de Beatriu i Jofredina. Fou senyor de la baronia de Cocentaina. Era a Itàlia al morir el seu pare.

Sembla que el rei de Nàpols volia casar-lo amb una filla natural seva, però morí a 22 anys, després de testar a favor del seu germà consanguini Berenguer.

També fou germana seva Hilària de Lloria i Lancia  (Itàlia ?, segle XIV – després 1337)  Es casà amb l’italià Enrico Sanseverino, comte de Marsico. Hagué de sostenir un plet amb Ot (I) de Montcada per raó dels béns de la seva germana Jofredina.

Cabrit, Guillem

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Alaró ?, Mallorca, 1285)

Militar. Serví Jaume II de Mallorca i quan Alfons II el Franc conquerí l’illa (1285), es féu fort, amb Guillem Bassa, al castell d’Alaró. Quan el rei s’apoderà del castell, sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró.

Una tradició, que arranca ja del segle XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (Sant Cabrit i Sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar.

Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n’ha posat en dubte fins i tot l’existència històrica.

Bassa, Guillem

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Alaró, Mallorca, 1285)

Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d’Alaró quan Alfons II de Catalunya conquerí l’illa de Mallorca.

Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l’illa com a sant.

Gualba, Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.

Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.

Ferran IV de Castella-Lleó

3 Respostes

(Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312)

Rei de Castella-Lleó (1295-1312). Es va aliar amb Jaume II de Catalunya per repartir-se el regne de Granada, empresa que fou abandonada i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309).

Gil de Vidaure, Teresa

11 Respostes

(Navarra, segle XIII – València, 15 juliol 1285)

Dama. Amistançada de Jaume I de Catalunya. Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa.

Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial.

El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament. Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella.

Fou mare de Jaume de Xèrica i de Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims.

Sobrevisqué al rei.

Formigues, illes

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà)

Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far.

Prop d’aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285.

Escrivà, Guillem -cavaller, s. XIII-

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)

Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d’escuder.

Morí a la batalla de Santa Maria d’Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l’enemic.

Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavaller descavalcat i estabornit pel mateix sobirà.

El citen Bernat Desclot, probable parent seu, i Ramon Muntaner.

Durfort, Romeu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1285)

Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat.

Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s’incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l’afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici.

Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d’Agost. El rei, en veure’l agonitzant sota l’escut, encara tractà d’auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.

Cruïlles, Bernat de -magnat, 1285/1365-

1 Resposta

(Catalunya, vers 1285 – vers 1365)

Magnat. Fill gran de Bernat de Cruïlles i de Bestracà. Sembla que amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs.

El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Olf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria.

En 1357-58 fou governador de Sàsser, el 1358 defensà amb èxit Guardamar (Baix Segura) contra els estols castellans i genovesos.

Posseí diversos feus a Sardenya (Barrala, Samassi).