Arxiu d'etiquetes: 1714

Villanueva i Martínez, Antoni

Deixa un comentari

(Llorca, Múrcia, 30 agost 1714 – València, 27 novembre 1785)

Arquitecte i pintor. Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva. S’educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bort. Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà. El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles.

De la seva obra, poc estudiada, són coneguts -com a arquitecte- alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans: la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola (1753), l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat (1757), i un de posterior al seu ingrés, el disseny de l’ampliació de l’església de Montfort (1770).

Com a pintor -la part més ben coneguda de la seva activitat- la primera obra és el Sant Agatàngel de l’Arxiu Municipal d’Elx (1747), cosa que suposa un desconeixement de la seva etapa de formació. D’obres anteriors al seu establiment a València únicament es coneix El miracle de les hòsties, a Santa Maria d’Alacant. D’obres posteriors, n’hi ha, entre altres llocs, al convent de Sant Francesc de València, Requena i Aigües de Busot.

Joan, -varis bio-

1 Resposta

Antoni Joan  (País Valencià, segle XV)  Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.

Antoni Joan  (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652)  Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.

Francesc Joan  (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI)  Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.

Joaquim Joan  (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII)  Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.

Miquel Joan  (País Valencià, segle XVI)  Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.

Pere Joan  (Catalunya, segle XV)  Brodador. Era establert a Barcelona.

Huerta i Martínez, Gaspar de la

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1645 – València, 1714)

Pintor. Conreà de preferència els temes religiosos.

Repartí els seus béns entre els necessitats.

Hernández, Josep

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1640 – Palma de Mallorca, 1714)

Frare franciscà. El 1688 fou nomenat postulador de la causa de canonització del beat Ramon Llull. Aleshores sojornà dos anys a Roma, però no féu reeixir el procés.

Excel·lí com a orador sagrat. Escriví obres teològiques en castellà i llatí.

Frontera, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1714)

Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner.

Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695).

Carrera, Tomàs

2 Respostes

(Perpinyà, 11 febrer 1714 – 26 juny 1764)

Metge. Fill de Josep (I) Carrera. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà.

És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756).

Fou fill seu Josep (II) Carrera.

Aragó -llinatge reial-

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)

Nom aplicat als fills o a d’altres descendents dels reis de Catalunya-Aragó, tant els de la casa de Barcelona com els Trastàmara. A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognoms, almenys en un principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades.

Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó en sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó: la de Sicília, formada pel rei Frederic II de Sicília, fill de Pere II el Gran; la de Sogorb, per l’infant Enric d’Aragó, senyor de Sogorb, fill de Ferran I d’Antequera; la de Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d’Alfons IV el Magnànim; la de Montalto, per Ferran, duc de Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols; la de Vilafermosa, per Alfons VI de Ribagorça, duc de Vilafermosa, fill de Joan II el Sense Fe, o la d’Argavieso-Ballobar, per Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, fill de Ferran II el Catòlic.

Aguilar, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1714)

Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València.

Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època.

És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.

Acadèmia de València

Deixa un comentari

(València, 1685 – 1714)

Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.

Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.

Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.

El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.

Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.

Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.

Abri-Descatllar, Nicolau

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790)

Frare de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l’orde.

Escriví tres treballs relatius als santjoanistes.