(València, 1539 – 1621)
Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
És autor d’una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d’altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.
Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621) Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:
Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669) Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:
Gaspar Rigau-Ros i Serra (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705) Pintor. Fou retratista notable.
(Rosselló, segle XVI – 1620)
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà. Fill gran de Carles (I) de Llupià i de Llupià.
El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià.
El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllà de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard; tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada.
Foren germans seus Gaspar (I) de Llupià i de Pagès, i Carles (II) de Llupià i de Pagès (Rosselló, segle XVI – 1621) Baró de Llupià i Castellnou. Morí sense fills.
Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.
Jaume Escrivà de Romaní i Mateu (País Valencià, segle XVI – València, 1630) Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.
Onofre Escrivà de Romaní i Mateu (País Valencià, 1577 – 1621) Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII) Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.
Pere Escrivà de Romaní i Mateu (València, 1572 – 1630) Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:
(Palma de Mallorca, 1 novembre 1621 – 30 novembre 1668)
Escriptora i religiosa carmelitana. Germana de Dídac. Fou priora del convent de Santa Teresa de Palma.
Escriví la història de l’establiment i conreà en alguns escrits les llengües clàssiques.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli.
Passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
(Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687)
Astrònom. Ingressà el 1636 a l’orde dels predicadors.
És autor, entre altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 1621 – Palma de Mallorca, 1701)
Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701). Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries (1669-72), on erigí el seminari, i d’Oristany (1672-84).
El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a universitat de l’estudi general.
La seva preocupació pels humils, el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres.
Andreu Julià (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.
Francesc Julià (Girona, segle XVII) Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.
Isidre Julià (Catalunya, segle XVII) Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.
Joan Julià (Catalunya, segle XVII) Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.
Josep Julià (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.
Miquel Julià (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621) Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.
Dades dels Països Catalans 