(Alcoi, Alcoià, 14 maig 1641 – València, 26 juliol 1704)
Eclesiàstic. Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici de la catedral (1669). Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal. No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat.
El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València. És tingut com a venerable.
(València, 1568 – 1641)
Poeta. Fou governador de València (1621) i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
Conreà la poesia en castellà. Excel·lí com a mecenes de l’activitat literària.
Hom l’identificà, erròniament, amb l’autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia.
(València, 1522 – Madrid, 31 agost 1594)
Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).
La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).
Fou el pare de Jaume Joan Falcó (València, 1565 – 1641) Frare dominicà. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.
(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)
Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.
Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.
(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)
Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.
Fou el fundador de l’única línia avui existent.
El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807) Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:
(València, 13 març 1641 – 14 maig 1711)
Dibuixant, gravador i pintor. Era deixeble d’Esteve Marc. Féu un viatge d’estudis a Madrid. De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època.
És autor d’unes teles que prenen temes de la Vida de sant Benet, les quals es troben al monestir de la Valldigna. Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó.
Manuel Antoni Conchillos, fill i deixeble seu, fou també pintor.
(Ciutadella, Menorca, 1641 – Palma de Mallorca, 1707)
Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691.
Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.
(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)
Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.
Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.
(Barcelona, 1641 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1677)
Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos.
És autor d’un Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo.
(Barcelona, 28 maig 1641 – 1879)
Periòdic setmanal en castellà, considerada la primera publicació periòdica de la península Ibèrica. Publicat per Jaume Romeu, ha tingut títols diversos. La publicació s’interrompé el 1714.
El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor, que la titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona”.
Des del 1750 es titulà novament “Gazeta”. Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors.
Al començament del segle XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre’s amb motiu de la guerra del Francès.
A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de “Gaceta de Barcelona” (del 1853 al 1879).
Dades dels Països Catalans 