(Calella, Maresme, 14 març 1889 – la Pinya, Garrotxa, 12 agost 1936)
Escriptor teatral. Rector de la Pinya.
En iniciar-se la guerra civil fou assassinat.
Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.
(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)
Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.
Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.
Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).
(Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres.
Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant.
Va ésser designat cap del regiment d’infanteria anomenat dels Lleials Manresans, i fou vocal del Consell de guerra permanent del Principat de Catalunya.
(Barcelona, segle XIX)
Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l’alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero.
Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta.
(Barcelona, 21 juny 1930 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 abril 2023)
Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d’esglésies i ha creat l’Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya.
Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l’Inventari d’Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums.
Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l’Art Romànic.
(Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1947 – )
Arxiu fotogràfic de cultura popular i religiosa principalment de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín, i que també conté material procedent d’altres fonts documentals i col·leccions de particulars i d’entitats.
Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.
Fins al 2008 la seu de l’arxiu fou Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), i a partir d’aleshores es traslladà a la seu actual. Se’l defineix com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.
Enllaç web: Arxiu Gavín
(Lleida, segle XIV – vers 1345)
Metge. Fou professor de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l’Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe.
Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya.
Fou també examinador de jueus.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706.
En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació.
Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere.
(Barcelona, segle XV – 1474)
Frare mercedari. Mestre en arts i en teologia.
Actuà d’ambaixador d’Alfons IV el Magnànim a la cort pontifícia. Fou prior (1429) i mestre general (1442) del convent de la Mercè de Barcelona.
Escriví, entre altres obres, que no es conserven, uns annals del seu orde titulats Speculum fratrum Sacri Ordinis Sanctae Mariae de Mercede….
(Catalunya, segle XVII)
Polític i donzell. Era membre del Consell de Cent de Barcelona. El 1625 fou elegit conseller segon de la ciutat. Era una figura molt activa de la política municipal.
Representà sovint el Consell de Cent, d’on era el prohom més antic ja el 1638, fet que l’obligava a figurar en lloc destacat en moltes cerimònies. Durant el bienni 1640-42 fou clavari de la capital, al període en que es refermà la guerra dels Segadors.
El 1643 era enviat a París com a ambaixador del Consell de Cent. En tornà sense permís explícit i després d’haver acceptat de la cort francesa una pensió anual. El síndic de la ciutat li obrí procés i fou condemnat a reintegrar el sou d’ambaixador, a pagar cent lliures barcelonines al Consell i a ser tret d’aquest.
El 1647 tornava a pertànyer, en tot cas, a la institució municipal, i la representava novament en ocasions diverses. Resultà elegit conseller en cap el 30 de novembre de 1648. El 1651 era designat obrer de la ciutat.
A la seva mort instituí un dot de vint-i-cinc lliures a una donzella de l’hospital de la Misericòrdia.
Dades dels Països Catalans 