Pseudònim de l’escriptor i periodista català Agustí Calvet i Pascual (1887-1964).
Gaziel *
Deixa un comentari
Arxius mensuals: Març de 2020
Gazeta de Vich
(Vic, Osona, 1914 – 1931)
Publicació trimestral creada per Jaume Collell.
Continuació de la “Gazeta Vigatana” (1904-05) i la “Gazeta Montanyesa” (1905-14).
Féu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que acabà acceptant-les.
Gazeta de Barcelona
(Barcelona, 28 maig 1641 – 1879)
Periòdic setmanal en castellà, considerada la primera publicació periòdica de la península Ibèrica. Publicat per Jaume Romeu, ha tingut títols diversos. La publicació s’interrompé el 1714.
El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor, que la titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona”.
Des del 1750 es titulà novament “Gazeta”. Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors.
Al començament del segle XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre’s amb motiu de la guerra del Francès.
A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de “Gaceta de Barcelona” (del 1853 al 1879).
Gaya i Tomàs, Manuel
(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)
Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.
Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.
Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.
Gaya i Massot, Ramon
(Lleida, 1896 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 juny 1959)
Historiador. Fill de Manuel Gaya i Tomàs. Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona.
Instal·lat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l’antiga universitat de Lleida: Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida (1949), Los valencianos en el Estudio General de Lérida (1950), Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida (1951) i Los jesuitas en la universidad de Lérida (1954).
Gaya i Cendra, Josep
(Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)
Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador.
Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913.
Gay Saber, Lo *
Ortografia antiga de la revista literària de Barcelona Lo Gai Saber (1868-83).
Gay i Tibau, Maria
(Llagostera, Gironès, 24 octubre 1813 – Girona, 10 març 1884)
Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Catalina.
El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes).
El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l’aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al juny de 1936.
L’any 1998 es clogué l’etapa diocesana del seu procés de beatificació.
Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l’estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d’Amèrica i de l’Àfrica central.
Gay i Planella, Joan
(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)
Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).
El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.
Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).
És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.
Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.
Gay i Montalvo, Eugeni
(Barcelona, 13 març 1946 – )
Advocat. Especialitzat en dret civil i mercantil, fou president de la Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (1992-93).
Fou director i membre fundador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la International Association of Lawyers.
Del 1989 al 1997 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i, des del 1993, fou president del Consell General de l’Advocacia Espanyola (reelegit el 1996) i conseller de l’estat.
Dades dels Països Catalans 