(Catalunya, segle XIV)
Camarlenc del príncep Joan, futur rei Joan I el Caçador. El 1379 gestionà per al seu senyor la dispensa per parentiu de cara al matrimoni amb Violant de Bar.
Fou a Barcelona el gran reformador del príncep, resident en general a Girona, dels esdeveniments de la cort de Pere III el Cerimoniós.
Fou suspès del seu càrrec el 1385, quan el rei Pere III destituí alguns dels homes de confiança del seu fill.
(Cabra del Camp ?, Alt Camp, segle XV – segle XVI)
Lul·lista. Deixeble i amic íntim de Pere Daguí. Monjo de Santes Creus, actuà editorialment a Barcelona i a València.
A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium, esdevingué la seva obra més important (Ars metaphysicalis, 1506) acabada a València amb la col·laboració intel·lectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians.
En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lul·listes de Barcelona i Mallorca Joan Baró, Gregori Genovard, Jaume d’Olesa i Nicolau de Pacs.
Intentà un retorn a l’autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre.
(Catalunya, segle XIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XIII)
Abat perpetu de Santes Creus (1275-?). Havia estat catedràtic a València.
En 1285 fou un dels alts personatges de l’església que assistiren el rei Pere II el Gran en la seva última malaltia.
(Barcelona, vers 1369 – vers 1408/11)
Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà.
Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València.
L’any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.
(Reus, Baix Camp, 5 novembre 1914 – Bata, Guinea Equatorial, 29 octubre 1983)
Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa.
Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida.
Residia a l’estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l’infant). Guanyà el premi Àfrica d’escultura.
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1974 – )
Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3.
Posteriorment, guanyà el campionat de superfòrmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan.
Debutà a la fórmula 1 l’any 1999 amb l’equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l’equip Williams com a pilot de proves.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Circ lacustre de la vall de Boí, dins l’antic municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2.270 m alt) i l’estany Gémena de Baix (2.229 m).
L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari (barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra) neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Antic nucli i sector oriental de la ciutat, inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú, el qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió).
L’actual temple és del començament del segle XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major (1675).
El castell, bastit del segle XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.
La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes. Els Santjust vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles.
La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.
(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)
Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.
Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.
Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)
Metge. Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín.
S’especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883.
És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión (1885) i Higiene en la vista… (1892).
Fou el pare de Joan Gelpí i Blanco.
Dades dels Països Catalans 