Jaume I de Catalunya

(Montpeller, França, 2 febrer 1208 – València, 27 juliol 1276)

el Conqueridor”  Rei de la corona catalano-aragonesa (1213-76). Era fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller. En morir el seu pare a la batalla de Muret, Jaume es trobava en poder de Simó de Montfort com a garantia d’una pau que no arribà. Per indicació del papa Innocent III, el nou rei fou lliurat a l’orde del Temple, encarregat, per disposició testamentària del rei difunt, d’educar-lo.

Durant la minoritat de Jaume, el comte Sanç I de Rosselló, fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona assumí la regència del regne, però no trigà a ésser desbordat per tot de problemes interns i per l’antipatia del papa Honori III, i hagué de retirar-se (1218). Jaume I governà personalment des d’aleshores, bé que un consell integrat per rellevants personalitats de la corona era de fet el responsable de dirigir el país.

L’alçament de la noblesa aragonesa, menada per l’infant Ferran d’Aragó, oncle del rei, i la pau que hi posà fi (sentència arbitral d’Alcalà del Bisbe, març 1227) foren els darrers afers de la primera etapa del regnat de Jaume I, durant la qual, a causa del desgavell general, fracassaren els intents de conquerir Albarrasí (1220) i Peníscola (1225).

Després de la incorporació a la corona del comtat d’Urgell, gràcies al contracte de concubinatge signat amb la titular d’aquella regió, Aurembiaix, el monarca emprengué la primera empresa important del regnat. La necessitat de posar fi a la pirateria mallorquina i d’establir una base sòlida per al comerç mediterrani motivà la conquesta de les Balears, empresa en la qual col·laboraren també marsellesos, genovesos i pisans. Mallorca es lliurà a Jaume I el desembre de 1229 i Menorca se li declarà tributària l’any 1231. La presa d’Eivissa no s’acomplí fins al 1235.

Les regions peninsulars del regne, l’Aragó i els lleidatans, interessats més per l’expansió peninsular que no pas per la mediterrània, feren pressió al monarca, d’altra banda interessat també en l’empresa, perquè iniciés la conquesta de la regió valenciana. El 1232, Blasco d’Alagó, per iniciativa pròpia, ja havia conquerit Morella. Borriana i Peníscola foren les primeres poblacions incorporades a la corona (1233) i, després d’un lapse provocat pel problema de la sobirania sobre Carcassona, la conquesta de València va ésser continuada. El setembre de 1238 la capital va caure i el rei hi establí un fur propi. Pel tractat d’Almirra (març 1244) Jaume I es repartí amb Castella la zona de conquesta d’ambdós estats. Xàtiva (1244) i Biar (1245) foren les darreres poblacions que passaren a domini del rei.

En virtut del tractat de Corbeil (maig 1258), Jaume I cedí els seus drets sobre el Migdia de França; en compensació, Lluís IX renuncià a la seva sobirania teòrica sobre els comtats catalans. Aquests tancaments dels camins ultrapirinencs significà una vigorització de la política peninsular i mediterrània de la corona catalano-aragonesa.

La conquesta de Múrcia (1266), lliurada a Alfons X de Castella en compliment del tractat d’Almirra, el frustrat intent de portar a terme una croada a Terra Santa (1269), la rebel·lió del seu fill, l’infant Pere, ajudat pel vescomte de Cardona i els comtes d’Empúries i del Pallars, i un seguit d’insurreccions dels valencians constitueixen els esdeveniments més importants de la darrera etapa del regnat de Jaume I.

La divisió dels estats -Catalunya, Aragó i València per al primogènit, Pere, i les Balears i els comtats de Rosselló i la Cerdanya, per al segon fill, Jaume- ha estat considerada com una de les decisions menys encertades del regnat.

En temps de Jaume I, la corona de Catalunya-Aragó assolí la plenitud en l’aspecte institucional i econòmic. El monarca impulsà vigorosament l’organització dels municipis, mentre que també les Corts Catalanes assoliren una gran importància en aquests anys. L’esperit del dret romà presidí la redacció del fur de València i dels costums de Lleida. Sant Ramon de Penyafort, potser confessor del monarca, i Ramon Llull foren sens dubte les personalitats més rellevants de l’època.

282 pensaments sobre “Jaume I de Catalunya

  1. Retroenllaç: Camp de Túria, el | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Baix Vinalopó, el | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Alt Palància, l’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  4. Retroenllaç: Alt Millars, l’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  5. Retroenllaç: Alcoià, l’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  6. Retroenllaç: Alcalatén, l’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  7. Retroenllaç: Albalat, Andreu d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  8. Retroenllaç: Alavanya, Albert d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  9. Retroenllaç: Alaró, castell d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  10. Retroenllaç: Alagó, Balasc d’ (varis) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  11. Retroenllaç: Alacantí, l’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  12. Retroenllaç: Anglesola, Ramon d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  13. Retroenllaç: Anglesola, Pere d’ (varis) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  14. Retroenllaç: Anglesola, Guillem d’ (varis) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  15. Retroenllaç: Anglesola, Eldiardis d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  16. Retroenllaç: Anglesola, Bertran d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  17. Retroenllaç: Anglesola, Berenguer II d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  18. Retroenllaç: Anglesola (varis/es) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  19. Retroenllaç: Anglesola -llinatge- | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  20. Retroenllaç: Aín (Plana Baixa) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  21. Retroenllaç: Aigües de València, Tribunal de les | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  22. Retroenllaç: Aierbe, Pere d’ * | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  23. Retroenllaç: Aiamans | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  24. Retroenllaç: Amer, Pere d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  25. Retroenllaç: Açagra, Elfa Alvares d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  26. Retroenllaç: Abú (varis àrabs) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  27. Retroenllaç: Abú Abdal·là Muhammad ibn al-Abbar | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  28. Retroenllaç: Àlvar I d’Urgell | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  29. Retroenllaç: Àlvar d’Àger | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  30. Retroenllaç: Almenara, Berenguer d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  31. Retroenllaç: Alguaire, Vidal d’ | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Albesa (Noguera) | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Albalat, Pere d’ | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Alaric, Jaume | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Nicolau i d’Olwer, Lluís | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Àger, Bernat d’ | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: Xicó, Joan | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume (II) de | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Xèrica, Jaume de | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Xèrica | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Vilanova (varis) | Dades de Catalunya

  42. Retroenllaç: Vernet, Ponç de | Dades de Catalunya

  43. Retroenllaç: Vallterra | Dades de Catalunya

  44. Retroenllaç: Urtx, Ermengol d’ | Dades de Catalunya

  45. Retroenllaç: Treví, Josep aben | Dades de Catalunya

  46. Retroenllaç: Tornell, Folc de | Dades de Catalunya

  47. Retroenllaç: Timor, Ramon de (varis) | Dades de Catalunya

  48. Retroenllaç: Tallana, Ramon de | Dades de Catalunya

  49. Retroenllaç: Solsona, Ramon de | Dades de Catalunya

  50. Retroenllaç: So, Guillem de | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s