(Catalunya, segle XIII – després 1296)

Noble. Fill de Bertran. Participà, al costat d’Ermengol X d’Urgell, a la gran coalició nobiliària enfrontada contra les armes reials, que s’inicià el 1274 amb Jaume I i continuà fins al 1280, ja en temps de Pere II el Gran, de la qual fou un dels elements més actius.

El 1274 figurà entre els que es confederaren a Solsona amb el vescomte de Cardona i també entre els qui, pactaren poc després una aliança amb Ferran Sanxis de Castre. El 1277 entrà a la gran coalició alçada enfront del rei, per bé que no trencà encara amb aquest.

El 1280, havent entrat en campanya Pere II per posar fi a aquelles lluites, el gros del rebels fou assetjat a Balaguer. Ramon d’Anglesola i altres nobles, situats enfora del setge, anaren a agrupar-se a Agramunt, des d’on planejaren de reforçar els assetjats. Ho aconseguiren amb gran risc. Poc després, malgrat aquest èxit, els de Balaguer optaren per retre’s.

Tots els caps de la rebel·lió foren duts a Lleida, sota la custòdia de l’infant Alfons. El rei el perdonà i l’alliberà l’any següent. La reconciliació amb Pere II fou completa. D’abril a setembre de 1284, prestà un valuós concurs al setge d’Albarrasí.

Produïda la invasió de Catalunya pels croats de Felip III l’Ardit de França (1285), Ramon d’Anglesola assistí al consell de guerra convocat pel rei a la vila de Peralada i fou un dels barons que es tancaren amb Ramon Folc V, vescomte de Cardona, a Girona. Prengué part a l’heroica defensa de la plaça. En virtut de la capitulació final, en sortí lliurement amb la resta de la guarnició. S’incorporà a les forces que, poc després, obtindrien una completa victòria. L’any següent assistia, a Santes Creus, a les solemníssimes exèquies de Pere II el Gran.

El 1288, Alfons II el Franc, l’envià a reforçar Mallorca. Per aquest temps havia estat un dels tractadors del monarca davant la Unió aragonesa. El 1290 fou inclòs entre els ostatges que havien de garantir la seguretat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca durant les vistes celebrades entre la Jonquera i Panissars. Després fou designat membre de l’ambaixada que signava pel febrer de 1291 la pau de Brignoles.

El 1296 féu encara la guerra contra Castella.