Arxiu d'etiquetes: viles

Cinctorres (Ports)

Municipi dels Ports (País Valencià): 34,9 km2, 907 m alt, 454 hab (2014)

Situat a la confluència del riu de Calders, subafluent de l’Ebre, amb la rambla de Sellumbres, límit oriental del terme; al sud-oest de Morella. Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal i de pasturatges de la serra de Bovalar.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà, amb predomini dels cereals; l’ametller hi va en expansió; complementada per la tradicional indústria tèxtil llanera, actualment però en decadència. Àrea comercial de Morella.

A la vila, situada en una petita plana, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, de grans dimensions, del segle XVIII. Fins a la fi del segle XVII pertangué al terme general de Morella.

Dins el terme hi ha un calvari i el santuari de la Mare de Déu de Gràcia.

Enllaç web: Ajuntament

Ceret (Vallespir)

Municipi i capital comarcal del Vallespir (Catalunya Nord): 37,86 km2, 154 m alt, 7.621 hab (2012)

Estès per la vall mitjana del Tec fins a la serralada que separa la comarca de l’Alt Empordà. La zona muntanyosa és coberta de boscos de diverses espècies.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia i l’agricultura, de secà i de regadiu, dedicada especialment a les cireres (que són la fruita més primerenca del mercat francès) i a la vinya, que produeix vi dolç de qualitat i ha donat lloc a una cooperativa vinícola. La indústria ha estat superada pel creixement de l’estiueig i el turisme, que han impulsat l’economia del municipi.

La vila és al vessant septentrional del turó de Bolaric, conserva part de les antigues muralles i el pont del Diable (o pont de Ceret), sobre el Tec, del 1340; l’església parroquial de Sant Pere, amb un campanar del segle XI, va ser restaurada el XVIII; destaquen també, la font dels Nou Raigs (segle XIV), restaurada el 1713, i el Museu d’Art Modern (1950), amb obres dels nombrosos artistes que s’hi van establir a començament del segle XX i que foren anomenats de l’escola de Ceret (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme).

El 1660 hi tingué lloc la conferència de Ceret per tal d’establir la frontera franco-espanyola després del tractat dels Pirineus.

Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del sud-est hi ha la zona residencials dels Alts de Ceret.

Caudiel (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 62,4 km2, 632 m alt, 739 hab (2014)

Situat al límit amb l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià. Al nord-oest de Sogorb. El sector nord del terme és força accidentat pels últims contraforts de les serres d’Espina i d’Espadà i cobert de boscos de pins, que són explotats econòmicament.

La base de l’economia local és l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per algunes petites indústries agropecuàries. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la vora del barranc de Salt; els seus principals punts d’interès són l’antic convent agustinià, del segle XVII, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1700 i reformada el 1790 i la casa de la vila, i un antic convent carmelità, també del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel)

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 34,6 km2, 771 m alt, 728 hab (2014)

Situat a la conca alta del riu Magre, a la zona de parla castellana del País Valencià. El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha.

La superfície del terme és força conreada (representa el 80% del territori) i dedicada especialment a la vinya, principal font de riquesa del municipi, també hi ha cereals i oliveres; el regadiu és minso. La ramaderia ovina i l’avicultura completen l’activitat econòmica. Àrea comercial d’Utiel. La població, tanmateix, tendeix a disminuir a partir del 1950, a causa de l’emigració vers València.

La vila és a l’esquerra del riu Magre. Com la resta de la comarca, pertangué a Castella fins al 1851, que fou incorporat al País Valencià.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de Los Villares.

Cauders de Fenollet (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 36,45 km2, 345 m alt, 642 hab (2012)

(occ. Caudiérs de Fenolhet) Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana, afluent de l’Aglí, al peu de les Corberes. El terme és molt accidentat i cobert de boscs, que són explotats econòmicament.

L’agricultura és dedica bàsicament a la vinya. També hi ha activitat ramadera (bestiar boví i oví) i una gran empresa minera de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila és a l’esquerra de la Bolzana, prop de la font d’aigües termals que li va donar nom; l’església parroquial conserva un retaule del segle XIV.

Dins el terme es troben les restes dels antics castells de Fenollet (o Castell dels Moros) i de Castellfisel, el santuari de la Vall, la capella de Santa Anna i els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac.

Catral (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 20,01 km2, 8 m alt, 8.663 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana del delta del Segura. El terme és gairebé pla i la superfície és molt conreada, excepte a la zona est on hi ha l’aiguamoll d’el Hondo.

L’agricultura és dedicada bàsicament al regadiu (cànem, hortalisses, oliveres, figueres i arbres fruiters), que s’alimenta d’aigua del Segura a través d’una xarxa de sèquies i assarbs. L’activitat ramadera també és important, especialment de bestiar boví. Indústria del cànem. Àrea comercial d’Elx.

La vila és una aglomeració allargassada sobre la sèquia de Callosa; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. Sembla que es beneficià del sanejament d’aiguamolls promogut pel cardenal Belluga. Rebé el títol de vila el 1741.

El terme comprèn, a més, el barri de Los Dolores de Catral i altres nuclis de població disseminada.

Enllaç web: Ajuntament

Catí (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 102,3 km2, 661 m alt, 787 hab (2014)

Situat entre els ports de Morella i les serres del Maestrat, al nord d’Albocàsser, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat. Gran part del territori, molt muntanyós, és cobert de bosc i vegetació natural.

La vida econòmica es basa en la ramaderia (bestiar oví i cabrum), que conserva part de la seva antiga prosperitat (fabricació de formatges), complementada per l’agricultura de secà (blat de moro, patates, cigrons i vinyes). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, d’origen islàmic, destaquen la Casa de la Vila, del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria, gòtica d’origen romànic (on al segle XVIII va néixer una important escola d’organistes), i l’ermita de Santa Anna, també gòtica. Santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).

Enllaç web: Ajuntament

Catarroja (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 13,04 km2, 16 m alt, 27.478 hab (2014)

Estès des del sud del barranc de Xiva o riu de Xest (anomenat també barranc o torrent de Catarroja) fins prop de l’Albufera.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Túria (arròs, hortalisses i taronges), la ramaderia bovina, la pesca a les sèquies (activitat tradicional des de l’edat mitjana) com el canal de Catarroja, on hi ha l’embarcador anomenat port o portet de Catarroja, i la indústria, tradicionalment alimentària i molt diversificada, i desenvolupada actualment gràcies a la proximitat de València. Es manté també la típica fabricació d’escombres.

La població ha experimentat un creixement constant a partir del segle XVIII, accelerat encara els darrers anys a causa de la immigració. Àrea comercial de València. Fa funcions de centre econòmic i social de la comarca.

La vila és a la dreta del riu, forma un sol nucli de població amb Massanassa, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (1710); han tingut anomenada les bandes de música de la vila.

Enllaços web: AjuntamentConservatori de MúsicaAssociació de Vela Llatina

Catadau (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,3 km2, 30 m alt, 7.321 hab (2014)

(o de Xàtiva, o de Vilanova, o Vilanova de Castelló) Situat a la riba dreta del riu d’Albaida, a la plana al·luvial del Xúquer, riu que limita el terme pel sud.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada amb aigua de la sèquia d’Escalona (dita també sèquia de Castelló) i del Xúquer i dedicada bàsicament al taronger, hortalisses, blat de moro i arròs, encara que en regressió. Completen l’oferta econòmica local el secà, la ramaderia bovina, l’avicultura i la indústria, sobretot alimentària. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és a mig km a la dreta del riu d’Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, d’origen gòtic (probablement del segle XV), modificada, després del terratrèmol del 1748, amb elements barrocs; l’asil de Sant Domènec, del 1901, amb església neogòtica.

Dins el terme hi ha la colònia industrial del Canyar, els despoblats de Fraga, el Ràfol i Paixarella, i la partida de Montolivet.

Enllaç web: Ajuntament