Arxiu d'etiquetes: viles

Culla (Alt Maestrat)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.

Enllaç web: Ajuntament

Cretes (Matarranya)

6 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 52,73 km2, 563 m alt, 601 hab (2014)

(o Queretes, cast: Cretas) Situat a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta. El sector sud és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (si bé només la meitat del territori és conreada): oliveres, vinya i cereals, la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura, l’apicultura i algunes activitats industrials com la producció d’oli. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és damunt la partió d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya; conserva una part de l’antiga muralla; l’església parroquial de Santa Maria i Sant Joan és del 1566, amb façana renaixentista.

Dins el terme, on s’han trobat importants pintures prehistòriques als barrancs dels Gascons i del Bullent, hi ha els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes.

Coves de Vinromà, les (Plana Alta)

20 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 136,44 km2, 202 m alt, 1.910 hab (2014)

(o les Coves de la Mosquera) Situat al pre-litoral, a la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), entre els estrets de la roca del Lledoner i el del Riu hi ha la foia de les Coves. Prop de la meitat del territori és improductiu, ocupat en gran part per matollar.

Agricultura de regadiu i de secà (garrofers, cereals, vinya, oliveres, ametllers, figueres i vinya). La ramaderia (bestiar de llana) disposa d’abundants pasturatges; hi ha avicultura. Explotació de pedreres de guix i de marbre. Activitats industrials agrícoles i manuals. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és al centre de la foia, a la dreta del riu Segarra; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica; al calvari hi ha una església notable. Fou cap de la comanda o batllia de les Coves de l’orde de Montesa.

Dins el terme hi ha les caseries del Tirijà, de la Penya-roja i de la Mosquera, antic poble.

Enllaç web: Ajuntament

Cotlliure (Rosselló)

39 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,02 km2, 10 m alt, 3.082 hab (2012)

(fr: Collioure) Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l’Albera, on abunden diverses espècies de bosc.

Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d’anxoa, si bé l’activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d’ingressos del municipi.

La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d’Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d’Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s’alça l’antic castell de Cotlliure, dels segles XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L’església parroquial de Santa Maria, construïda al segle XVII després de la destrucció de l’antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d’art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d’Avall es conserva l’església gòtica d’un antic convent dominicà.

Al començament del segle XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s’hi refugià i morí Antonio Machado.

Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació.

Costitx (Mallorca Pla)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,35 km2, 138 m alt, 1.183 hab (2014)

Situat al sud-est d’Inca, dalt d’un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura. Àrea comercial d’Inca.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana.

Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d’on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid.

Enllaç web: Ajuntament

Cortes d’Arenós (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 80,59 km2, 985 m alt, 318 hab (2014)

(cast: Cortes de Arenoso) Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera), i la indústria tèxtil de llana, tradicional al municipi. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és a l’esquerra del riu de Cortes; destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, acabada el 1545, amb notables retaules gòtics i creus processionals; i l’antic castell de Cortes, que junt amb la vila foren senyoria del comte d’Aranda.

El terme comprèn també el poble de San Vicente de Piedrahita.

Enllaç web: Ajuntament

Corbera de la Ribera (Ribera Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)

(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.

La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.

El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.

Enllaç web: Ajuntament

Confrides (Marina Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 39,98 km2, 785 m alt, 232 hab (2014)

Situat a la vall de Confrides, capçalera del riu de Guadalest, al límit amb el Comtat, entre la Serrella, al nord, i la serra d’Aitana, al sud, ambdués serres s’uneixen al port de Confrides (983 m). El terreny, molt muntanyós, és en gran part ocupat per boscos d’alzines i pasturatges.

Els conreus, dedicats bàsicament al secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers), ocupen només una cinquena part de la superfície del municipi, molt afectat per l’emigració. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’oest del port de Confrides, dominada per l’església parroquial de Sant Josep, consagrada el 1790 i restaurada el 1914.

Dins el terme hi ha, a més, el llogaret de l’Abdet i els antics llocs d’Alfofra i de Florent.

Cofrents (Vall de Cofrents)

12 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,2 km2, 437 m alt, 1.050 hab (2014)

(cast: Cofrentes) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol, a l’altiplà de Requena i al massís del Caroig, pròxim a la vila hi ha el recent volcà de Cerro Negro.

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, a la resta hi ha conreus de secà (cereals, vinya i oliveres), i de regadiu (hortalisses i fruiters). Central hidroelèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer. Central nuclear. Àrea comercial de Requena.

La vila és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al peu d’on s’aixeca l’antic castell de Cofrents i l’església parroquial de Sant Josep (1621), construït sobre l’antiga mesquita. Fou centre de la governació de Cofrents.

Dins ell terme hi ha, a més, els llogarets de Casas de Alcance, de Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.

Codonyera, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 20,9 km2, 499 m alt, 374 hab (2014)

Estès des de la riba dreta del riu de Mesquí, subafluent de l’Ebre, que limita el terme per l’oest, fins a la serra de Fórnols, al sud-est d’Alcanyís. A la zona muntanyosa hi ha vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pasturatges, de propietat comunal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (amb predomini de les oliveres, a més de cereals i vinya) i de regadiu (cereals i oliveres), gràcies a les sèquies derivades del Mesquí. Hi ha ramaderia ovina i porcina. Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura (molins d’oli i pinsos). Àrea comercial d’Alcanyís. Tanmateix la població tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

La vila, que comprèn tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Mesquí; l’església parroquial, esmentada ja el 1280, és dedicada a Santa Maria.