Arxiu d'etiquetes: viles

Catadau (Ribera Alta)

8 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

20 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,3 km2, 30 m alt, 7.321 hab (2014)

(o de Xàtiva, o de Vilanova, o Vilanova de Castelló) Situat a la riba dreta del riu d’Albaida, a la plana al·luvial del Xúquer, riu que limita el terme pel sud.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada amb aigua de la sèquia d’Escalona (dita també sèquia de Castelló) i del Xúquer i dedicada bàsicament al taronger, hortalisses, blat de moro i arròs, encara que en regressió. Completen l’oferta econòmica local el secà, la ramaderia bovina, l’avicultura i la indústria, sobretot alimentària. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és a mig km a la dreta del riu d’Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, d’origen gòtic (probablement del segle XV), modificada, després del terratrèmol del 1748, amb elements barrocs; l’asil de Sant Domènec, del 1901, amb església neogòtica.

Dins el terme hi ha la colònia industrial del Canyar, els despoblats de Fraga, el Ràfol i Paixarella, i la partida de Montolivet.

Enllaç web: Ajuntament

Castellnou de Sogorb (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,2 km2, 347 m alt, 991 hab (2014)

(o Castellnou, cast: Castellnovo, pop: Castelnó) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància. El terreny és accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de regadiu (blat, patates, hortalisses, blat de moro i arbres fruiters) i de secà (garrofers i oliveres), complementada per una petita indústria de teixits de cotó. Té jaciments de coure, que foren explotats a inicis del segle XIX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant sud del puig de San Cristóbal, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Reis, neoclàssica.

Enllaç web: Ajuntament

Castellfort (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 66,7 km2, 1.181 m alt, 215 hab (2014)

Situat al sector meridional del massís dels ports de Morella, al peu sud de la mola d’Ares, a l’interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d’Ares, al nord-oest de Castelló de la Plana. Hi ha algunes hectàrees de bosc, principalment pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, farratge, llegums i patates), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila es troba enlairada sobre una mola en posició defensiva, al lloc d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, obra del 1734.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pere (probablement d’origen pre-romànic) i al sud del terme, el santuari de la Mare de Déu de la Font o de la Font del Barranc.

Enllaç web: Ajuntament

Castellfabib (Racó)

14 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 106,29 km2, 927 m alt, 282 hab (2014)

(cast: Castielfabib) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, vora l’Ebrón, afluent del Túria. Només una quarta part de la superfície del terme, molt accidentat, és conreada.

Hi predomina el secà (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que encapçala, amb la ramaderia, l’oferta econòmica del municipi; el regadiu i l’apicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Terol

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Ebrón, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Castellfabib, islàmic; l’església parroquial dels Àngels, destruïda pels carlins, va ser reconstruïda després del 1835. A l’altra banda del riu hi ha les restes de l’antic convent de San Guillermo (segle XIII).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries d’El Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, Mas de Jacinto i Tóveda.

Castell de Vilamalefa (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014)

(cast: Castillo de Villamalefa) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès en gran part per la vall del Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta, al sud de Penyagolosa. Gran part del territori és cobert per garriga (en part, de propietat comunal), i algunes extensions de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia (ovina), activitats que tanmateix no han pogut evitar el progressiu despoblament. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó, al peu de l’antic castell de Vilamalefa, islàmic; l’església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més del poble de Cedraman, i un gran nombre de caserius i de masos aïllats, la majoria despoblats.

Enllaç web: Ajuntament

Castell de Castells (Marina Alta)

9 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)

(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.

Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.

Castell, es (Menorca)

28 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 11,66 km2, 19 m alt, 7.661 hab (2014)

(ant: Villacarlos) Situat a la costa oriental de l’illa, amb penya-segats, al sud, i cales, al nord.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre les tradicionals activitats agrícoles (farratge), pesqueres i ramaderes (boví, oví, porcí i aviram) i les més recents del turisme i la indústria (fabricació de bijuteria, del plàstic, alimentària i de la construcció). La proximitat de Maó ha contribuït a l’augment demogràfic del municipi.

La vila, entre les cales Esfonts i Corb, va ser creada pels anglesos en 1771-81 a l’indret de sa Raval Nova com a residència i campament militars; el centre urbà és una gran plaça d’armes voltada de casernes; l’església parroquial del Roser fou construïda en 1777-1805.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Trebalúger, la caseria de Toraixa i les antigues fortificacions del fort Marlborough, del castell de Sant Felip i del fort de Sant Carles.

El 1872 esdevingué municipi independent en separar-se de Maó.

Enllaç web: Ajuntament

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Canyada de Beric, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)

(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.

Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.

Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.