Arxiu d'etiquetes: veterinaris/es

Bernal i Garcia, Fèlix

Deixa un comentari

(Madrid, 1920 – Barcelona, 7 desembre 2010)

Veterinari. Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona (1946), fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya (1948), membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona (1951) i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales -AVEPA- (1961).

Ha destacat en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca realitzada al Mercat Central del Peix de Barcelona (1951-78). Ha estat cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-73). El 1978 fou nomenat director adjunt de la Unitat Operativa d’Higiene dels Aliments i Zoonosis de l’Ajuntament de Barcelona.

Arderius i Banjol, Joan

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 25 setembre 1841 – Lloret de Mar, Selva, 28 desembre 1923)

Polític i veterinari. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II de Borbó i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina.

El 1871 dirigí el setmanari “El Ampurdanés”, fundat el 1860. El febrer de 1872 fou votat alcalde de Figueres.

És autor d’El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914, que formà part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década (1905-14).

Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles (1883) i fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1906-23).

Constituí a Figueres un laboratori municipal on estudià la triquina, la tuberculosi i la fil·loxera. Introduí a l’estat espanyol el consum de carn de cavall, amb autorització del 1914.

Anadon i Pinto, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 10 febrer 1915 – 22 desembre 1996)

Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista “Lérida Ganadera”, que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia.

El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera.

Amich i Gali, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 31 agost 1925 – 4 agost 2007)

Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona.

Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica.

Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía.

Alsina i Calvet, Jaume

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 1934 – )

Veterinari. L’any 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, ha esdevingut la cooperativa més gran de l’estat espanyol.

Agenjo i Cecília, Cèsar

Deixa un comentari

(Santander, Cantàbria, 6 abril 1909 – Barcelona, 3 febrer 1998)

Tècnic agrícola i veterinari. Membre de l’Institut de Biologia Animal (Servei de Parasitologia), exercí d’assessor de diverses indústries làcties de Catalunya. Ha estat director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya.

Ha publicat diverses obres tècniques; Enciclopedia de la avicultura, Enciclopedia de la leche, Enciclopedia de la inspección veterinaria, Análisis de alimentos, etc, i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramadera i de sanitat dels aliments.

Cervera i Astor, Leandre

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 13 agost 1891 – Barcelona, 22 juliol 1964)

Metge i veterinari. Col·laborador de la Mancomunitat de Catalunya i ponent del II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919). Director del Laboratori de Patologia dels Serveis Tècnics de Catalunya fins al 1924 i president de la Societat Catalana de Biologia fins al 1963.

Participà en diverses activitats polítiques, entre elles la fundació d’Acció Catalana Republicana el 1931, i en revistes (“Revista de Catalunya”, “La Medicina Catalana”, etc). Autor de Fisiologia i patologia de les glàndules endocrines (1925), traduí al català La disciplina mental del Dr. Ramon Turró, del qual escriví una biografia.

Camps i Rabadà, Jaume

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 11 març 1930 – )

Veterinari. S’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció animal. A partir del 1970 s’especialitzà en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament; ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona; a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis de temàtica cunícula.

Ha estat elegit president de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura (ASESCU, 1976), de l’associació científica mundial de Cuniculicultura (WRSA, 1980), i ha estat nomenat soci d’honor de la Società Italianà per il Progresso della Zootecnia (1981).

Bellido i Golferichs, Jesús Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1880 – Tolosa, Llenguadoc, 17 juliol 1952)

Metge, veterinari i polític. Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol. Catedràtic de fisiologia a Saragossa (1914) i a Granada (1920), i després de farmacologia a Barcelona (1930). Fundà, juntament amb August Pi i Sunyer, l’Institut de Fisiologia i presidí (1919-20) la Societat de Biologia de Barcelona, i dirigí l’escola de sords-muts i subnormals a Vil·la Joana.

La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1925) versà sobre hormonologia. Intervingué en les tasques dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i en l’estructuració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Membre d’Acció Catalana Republicana i catòlic practicant, fou nomenat comissari de cultes pel govern de la República (desembre 1938). L’any 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on continuà les tasques investigadora i docent. Es dedicà a l’estudi de la fisiologia renal i respiratòria, l’electrocardiografia, etc., i publicà nombrosos treballs sobre aquests temes. Col·laborà, entre d’altres publicacions, a “Quaderns d’estudis polítics, econòmics i socials”, de Perpinyà.