(Occitània)
Molts vescomtes eren membres de les famílies Montcada i Foix–Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Bearn.
Aquest s’associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.
Veure> Maria I de Bearn (vescomtessa de Bearn i de Gabardà, 1145-73).
(Bearn, França, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)
(II de Bearn) Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S’havia criat i educat a Catalunya.
Es casà amb Garsenda, filla d’Alfons de Provença i néta d’Alfons el Cast.
Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort.
Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I.
Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell.
Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d’ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l’Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l’expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon.
(Catalunya, abans 1150 – Bearn, França, 1172)
(I de Bearn) Vescomte de Bearn (1170-72). Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon (I) de Montcada.
El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV.
Es casà (1170) amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos.
(Bearn, França, vers 1225 – 26 abril 1290)
(Gastó VII de Bearn) Vescomte de Bearn. Era fill de Guillem de Montcada i de Garsenda de Provença. Mort el seu pare a l’expedició de Mallorca (1229), en fou successor essent encara menor i fou posat sota la tutela del seu parent Guillem de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).
Apareix molt citat al Repartiment de Mallorca, on tingué a compte dels mèrits del seu pare, un dels lots més importants, i Jaume I el Conqueridor afavorí la seva situació econòmica. Serví Alfons II el Franc a la campanya contra Castella (1289).
Es casà amb Mata I de Bigorra (1240), filla de la comtessa Peronella de Bigorra, i el 1273 es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla del comte Pere de Savoia.
A la seva mort deixà quatre filles: Constança, que es casà amb Enric de Cornwall, Margarida, muller del comte Roger Bernat de Foix, Mata, casada amb Guerau d’Armanyac, i Guillema, muller de Pere I d’Empúries, germà de Jaume II el Just.
Aquesta darrera fou l’hereva de Bearn, però al capdavall l’herència seria per a Margarida i el Bearn passaria a ser una possessió dels Foix.
Gastó VII fou el darrer Montcada vescomte de Bearn.
(França, vers 1145 – 1173)
Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (vers 1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí.
En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172.
A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana.
(Bearn, França, 1166 – Auloron, França, 1223)
Vescomte montcadí de Bearn (1215-23). Fill dels vescomtes Guillem de Montcada i Maria I de Bearn.
Fou excomunicat pel fet d’haver donat mor a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls (1194), oncle de la seva muller Guillema de Castellvell, amb la qual s’havia casat el 1189.
Per a ésser absolt li calgué sotmetre’s a una penitència pública; s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205.
El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excel·lent.
La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’organització i en les institucions del país.
(Foix, França, 26 febrer 1423 – Roncesvalls, Navarra, 21 juliol 1472)
Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret.
El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II de Catalunya, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca.
Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l’alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte Hug Roger III de Pallars (1462).
A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d’entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II.
(Catalunya, 1171 – França, 1215)
“el Bo” Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn.
Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I de Catalunya.
Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d’això s’hagué de sotmetre a l’església.
Morí sense fills i el seu germà Ramon III de Montcada heretà el vescomtat.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)
Dama. Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i de Timbor de Prades. Es casà amb Arquimbau de Foix, vescomte de Bearn.
Un cop vídua, fundà la capella de Santa Clara i Santa Caterina, a la catedral de Barcelona, on fou enterrada.
Dades dels Països Catalans 