Veïnat, a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
Al voltant de l’antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Campredó, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.
Veïnat de l’antic municipi d’Aristot, a l’esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze.
La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia.
Veïnat de l’antic municipi de Joanetes, a la dreta de la riera de Joanetes, prop de la seva confluència amb el Fluvià; una part del veïnat pertanyia a l’antic municipi de Sant Esteve d’En Bas.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Veïnat, a la part més baixa de la riera de Cabanyes, curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, situat damunt la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, entre el 1611 i el 1835.
La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i col·locada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.
(Santa Maria de Besora, Osona)
Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Veïnat, situat vora la platja de l’Arrabassada, la primera de les platges tarragonines a llevant de la punta del Miracle, limitada a ponent per la punta de l’Arrebassada, que la separa de la platja de la Savinosa.
Aquest veïnat fou originàriament de pescadors i el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar.
Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d’Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu.
El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta.
Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Dades dels Països Catalans 