Arxiu d'etiquetes: valls

Camprodon, vall de

(Ripollès)

Vall del Pirineu oriental, que coincideix amb la vall alta del Ter, formada per dues valls importants, la de Setcases i la de Molló (la primera formada pel Ter i la segona pel Ritort), orientades de nord a sud, entre les quals s’alcen formacions muntanyoses paleozoiques que arriben fins als 2.881 m d’altitud al puig de Bastiments; altres cims destacats són el de la Dona (2.704 m) i el roca Colom (2.502 m).

Aquesta capçalera axial contrasta amb l’alineació del Pre-pirineu, calcària i un miler de metres més baixa, que estreny el pas del Ter a la sortida de la vall, a Sant Pau de Segúries.

El clima és humit, amb precipitacions abundants i temperatures sempre molt baixes.

Enllaç:  Mancomunitat de la Vall de Camprodon

Camposines, les

(la Fatarella, Terra Alta)

Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.

El terme pertanyia als hospitalers.

Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).

Caborreu, coma de

(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)

Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).

El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.

Cabó, vall de

(Cabó, Alt Urgell)

(o les valls de Cabó)  Vall, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.

És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d’Inglada, i s’uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d’Organyà.

El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m.

És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.

Cabdella

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

Cabanes, coma de

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.

Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.

Burg, coma de

(Farrera, Pallars Sobirà)

Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs.

És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra.

Defensada per l’antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.

Brocà

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.

Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.

El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.

L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.

Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.

Bonaigua, riu de la

(Pallars Sobirà)

Riu de la vall d’Àneu, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall de la Bonaigua.

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua. Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu.

Una gran zona forestal, en part d’avetoses, cobreix la baga d’aquesta vall.

Bianya, vall de

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Vall, entre la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela a la vall del Fluvià, aigua avall d’Olot.

La serra de Malforat, al nord, la separa de la Vall del Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall del Ridaura. La vall és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya.

La riera de Bianya, que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals, i desemboca al Fluvià, per la dreta, a Sant Joan les Fonts.