Arxiu d'etiquetes: valls

Elins, monestir d’

5 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó. L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia.

El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puel·les, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges.

Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles).

La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).

Dòvia, la

1 Resposta

(Pratdip, Baix Camp)

Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l’oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l’est.

El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia.

La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia.

El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip.

Depressió Prelitoral Catalana

39 Respostes

(Catalunya)

Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.

Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.

També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.

Corsavell

4 Respostes

(Albanyà, Alt Empordà)

Poble de l’antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga.

La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878.

L’església, del segle XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona.

Cornellana

4 Respostes

(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

Poble (1.355 m alt), a la vall de Cornellana, tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí.

Esmentat ja el 839, pertangué al capítol de la Seu. La seva parròquia depèn de la de Fórnols.

Conangles, vall de

2 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.

És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.

Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).

A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.

Colomer, calm

Deixa un comentari

(Baixa Cerdanya)

Calm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles.

Domina, a l’oest, l’estany de calm Colomer, l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa.

Cogolls

3 Respostes

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

Poble, a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.

L’església parroquial (Sant Cristòfor) és a la dreta de la riera.

Clusa, la -Berguedà-

1 Resposta

(Castell de l’Areny, Berguedà)

Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa).

Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell.

Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa.

Cellers -Solsonès-

5 Respostes

(Torà, Solsonès)

Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.

De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.

Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.