Arxiu d'etiquetes: valls

Cabdella

13 Respostes

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

Cabanes, coma de

7 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.

Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.

Burg, coma de

9 Respostes

(Farrera, Pallars Sobirà)

Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs.

És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra.

Defensada per l’antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.

Brocà

5 Respostes

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.

Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.

El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.

L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.

Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.

Bonaigua, riu de la

13 Respostes

(Pallars Sobirà)

Riu de la vall d’Àneu, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall de la Bonaigua.

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua. Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu.

Una gran zona forestal, en part d’avetoses, cobreix la baga d’aquesta vall.

Bianya, vall de

22 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Vall, entre la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela a la vall del Fluvià, aigua avall d’Olot.

La serra de Malforat, al nord, la separa de la Vall del Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall del Ridaura. La vall és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya.

La riera de Bianya, que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals, i desemboca al Fluvià, per la dreta, a Sant Joan les Fonts.

Besiberri, el

9 Respostes

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).

Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).

Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.

La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.

Bellera, riu de

22 Respostes

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques.

Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l’antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada.

Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca.

La seva vall és anomenada vall de Bellera.

Becero, canal de

Deixa un comentari

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.

És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).

La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.

Baiasca

7 Respostes

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Poble. Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní.

Es troba a la vall de Baiasca, d’origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.