(València, 18 maig 1810 – 24 febrer 1897)
Escriptor romàntic. D’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid. S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença.
D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.
(València, 29 desembre 1875 – 28 maig 1927)
Historiador i arqueòleg. Doctor en filosofia i lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat.
Va escriure una sèrie d’estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d’Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).
(Bruges, Bèlgica, segle XV – València, 1460)
Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.
Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l’Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l’antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa.
Fou el pare de Jordi Alimbroot (València, segle XV) Pintor. Documentat des del 1463 fins al 1474. No en resta cap obra d’atribució segura.
Francesc Alfonso (València, 1848 – País Valencià, segle XX) Autor dramàtic i periodista.
Francesc Alfonso (València, 1908 – ? ) Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d’obres per a guitarra d’autors espanyols clàssics.
Joaquim Alfonso (València, 1808 – Madrid, 1860) Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Real Instituto Industrial, i fundà la Real Academia de Ciencias Físicas.
Lluís Alfonso (Palma de Mallorca, 1845 – 1892) Escriptor. Dirigí el diari “La Dinastía”, de Barcelona. És autor d’alguns treballs narratius i biogràfics.
(València, 1960 – )
Director de teatre. Realitzà estudis d’interpretació (1977-81) i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres.
L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari, de Molière.
A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges: Entre els porcs, d’A. Fugard (1990), El cas Woyzeck, de G. Büchner (1992), Metro, de P. Sanguino i R. González (1993), Borja-Borgia, de Manuel Vicent (1994), Càndid, de Voltaire (1995), El muntaplats, d’H. Pinter (1996), Las sillas, d’E. Ionesco (1997) i L’altre, de P. Zarzoso (1997).
Ha estat guardonat com a millor director pels Premis del Teatre de la Generalitat Valenciana.
(València, 5 agost 1929 – 14 desembre 2012)
Escultor. Conreà un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitzà amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu.
A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d’Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega.
Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d’Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981).
L’any 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona (Mil·lenari, 1991).
L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultòrica i dibuixística. El 1991 la diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement a la seva trajectòria professional i al conjunt de la seva obra.
L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora.
(València, 1886 – segle XX)
Escultor. Sobresortí com a imatger.
(València, segle XIX – Madrid, 2 octubre 1879)
Gravador. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.
(València, 24 novembre 1904 – Benimaclet, València, 19 setembre 1976)
Escriptor. És autor d’una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions.
(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)
Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).
Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.
Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.
Dades dels Països Catalans 