Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Bordazar d’Artazu, Antoni

3 Respostes

(València, 11 setembre 1671 – Valldecrist, Alt Palància, 11 febrer 1744)

(o Bordassar)  Impressor i erudit. Fill de l’impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachán, amb qui fundà l’Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740).

Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l’Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l’Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).

Bono i Montsó, Gaspar de

5 Respostes

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bonilla i Martínez, Josep Maria

5 Respostes

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Bonet i Rosado, Helena

1 Resposta

(València, 1953 – )

Arqueòloga. Alumna de Carme Aranegui, féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993. El 1999 fou nomenada sots-directora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques.

El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori.

Entre els seus treballs destaquen: Puntal dels Llops (1988, amb Consol Mata) i El tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio (1995).

Bonet i Ramon, Francesc

Deixa un comentari

(València, 28 juliol 1907 – Madrid, 19 novembre 2001)

Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya.

Director de la “Revista general de legislación y jurisprudencia” (1970) i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970).

És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67).

Bonet i Alcantarilla, Pere

Deixa un comentari

(València, 1864 – 193?)

Poeta i periodista. Era redactor d’“El Mercantil Valenciano”.

Fou Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Bonet, Nicolau

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1603)

Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la cartoixa de Valldecrist.

Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits.

Bonastre i Sisteró, Serafina

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1571 – Saragossa, 7 abril 1649)

Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l’orde a Saragossa (1615).

Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675.

Boïls i Coniller, Emili Maria

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1936 – )

Poeta. Els seus primers poemes aparegueren a Poetes universitaris valencians (1962), antologia de Manuel Sanchis i Guarner. Posteriorment publicà els reculls poètics Llibre del temps (1972), Nissaga (1977) i Les quatre estacions i un testament (1983).

També ha publicat el llibre de prosa Quaderns d’Emili Coniller (1973) i els llibres de teologia El missatger ferit (1993) i La mar de Dios: de intimidades, de añoranzas y de presencias (1994).

Boïl i Codinats -germans-

1 Resposta

Eren fills de Pere Boïl i Colom.

Felip Boïl i Codinats  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller errant en la seva joventut. Combaté a Ceuta contra Lope Alonso de Montemolín, de Castella (1415). Tant ell com els seus successors procuraren d’incrementar la fabricació de ceràmica de Manises.

Jofre Boïl i Codinats  (València, segle XIV – Avinyó, França, 1400)  Prelat. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria.