Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Boïl, Carles

2 Respostes

(València, 1577 – 1617)

Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).

Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d’un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València.

També és autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600).

Bogart i de Gomera, Pere Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)

Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).

Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.

Bodria i Roig, Josep

Deixa un comentari

(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)

Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.

Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.

És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).

Blat i Soto, Josep Manuel

1 Resposta

(València, 8 abril 1840 – 1863)

Escriptor. Fill d’Agustí Blat i Blat. Fou d’activitat molt precoç.

Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic “El Tio Nelo”.

Blat i Blat, Agustí

1 Resposta

(València, 1806 – 1874)

Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.

Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).

Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.

Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid

6 Respostes

(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)

Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.

Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.

Blasco i Soler, Teodor

Deixa un comentari

(València, segle XIX – 21 juliol 1854)

Gravador. És autor d’obres estimables, especialment de tema religiós.

Blasco i Medina, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 1857 – juny 1925)

Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.

És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.

Blasco i Laguna, Ricard

Deixa un comentari

(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)

Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.

En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.

Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.

Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).

Blasco i Ibáñez, Vicent

39 Respostes

(València, 29 gener 1867 – Menton, Provença, França, 28 gener 1928)

Escriptor i polític. Republicà aferrissat, pròxim inicialment a Francesc Pi i Margall se n’anà separant i creà el seu propi partit, La Unió Republicana, popularment coneguda per blasquisme, que el portà a ser diputat en diverses legislatures. Fundà a València el diari “El Pueblo” (1894), des d’on atacà implacablement els governs de la Restauració, fet que li valgué empresonaments i un curt exili. Abandonà la política el 1908.

Vinculat breument a la Renaixença valenciana per influència de Constantí Llombart, a partir de 1887 publicà només en castellà: Arroz y tartana (1894), La barraca (1898), Entre naranjos (1900), Cañas y barro (1902). Més endavant va escriure novel·les de crítica social (La catedral, 1903, La bodega, 1905).

La producció posterior derivà cap a un cert psicologisme, amb tocs pintorescos al principi i marcadament cosmopolites després, i llibres històrics i de viatges. D’aquesta època cal remarcar Los cuatro jinetes del Apocalipsis (1916), que li obrí el mercat nord-americà i fou portada al cinema, Sangre y arena (1908), El paraíso de las mujeres (1922), El papa del mar (1925), La vuelta al mundo de un novelista (1925), etc.

A València havia creat les editorials Sempere i Prometeo, que feren una notable tasca de divulgació cultural.

Fou el pare de Sigfrid Blasco-Ibáñez i Blasco.