(València, segle XVII – abans 1694)
Imatger. Treballà a València (imatges de sant Francesc de Borja i sant Lluís Bertran a la façana de la parròquia de Sant Joan del Mercat) i a Castella (hom li atribueix la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de la capella de la Veracruz de Salamanca).
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
(València, 4 abril 1300 – Garcimuñoz, Castella, 19 octubre 1327)
Filla de Jaume II el Just i de Blanca d’Anjou. El 1303, el famós adelantado castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi i vidu de l’infanta Isabel de Mallorca, demanà a Jaume II la mà de Constança.
El compromís de noces fou signat a Xàtiva, el 1306, a Guadalaviar, es signaren els capítols definitius, i per l’agost de 1307 se celebrà la boda per poders a Perpinyà. Després es traslladà a València i d’allí a Villena, a càrrec del marit fins arribar a la pubertat. El 3 d’abril de 1311 fou celebrat el matrimoni.
Constança patí durant anys de tuberculosi. Les seves lletres al seu pare palesen que la malaltia li augmentava un profund enyorament.
(València, 10 abril 1862 – 20 desembre 1937)
Jesuïta. Fou rector (1902-07) del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona), prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona (1907-08) i, des del 1908, de la de València.
Fundà (1912) i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València; entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia.
Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3.500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià.
Des del 1916 publicà la revista “Oro de Ley”.
(València, 13 març 1641 – 14 maig 1711)
Dibuixant, gravador i pintor. Era deixeble d’Esteve Marc. Féu un viatge d’estudis a Madrid. De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època.
És autor d’unes teles que prenen temes de la Vida de sant Benet, les quals es troben al monestir de la Valldigna. Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó.
Manuel Antoni Conchillos, fill i deixeble seu, fou també pintor.
(València, 1582 ? – 5 gener 1643)
Compositor. Deixeble de Ginés i Pérez i d’Ambrosi Coronat de Cotes. Actuà com a mestre de capella de les seus de Lleida i de València i fou tinent de mestre de capella de la capella reial de Madrid (1618-28).
De retorn a València estigué al col·legi del Corpus Christi i a la seu valenciana a partir de 1632.
La seva producció, exemple de la música barroca catalana, comprèn més de dues-centes obres, de les quals destaquen Lletanies al Santíssim Sacrament, Christus factus i O magnum mysterium.
(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)
Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).
Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).
Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.
(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)
Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.
Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.
(València, 1852 – 1917)
Autor i actor teatral. Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac (1874), Quatre còmics d’ocasió (1881), La iridectomania (1887), etc, i també algunes sarsueles en castellà.
Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València.
Joan Collado (València, 1731 – 1767) Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.
Lluís Collado (València, segle XVI) Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.
Lluís Collado (País Valencià, segle XVIII) Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.
Dades dels Països Catalans 