(València, 1746 – 1824)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786.
Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals.
(València, 1746 – 1824)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786.
Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals.
(València, 18 octubre 1935 – Benaguasil, Camp de Túria, 1 gener 2015)
Escriptor. És autor dels reculls de contes Els minuts i la distància (1959).
(València, 1864 – País Valencià, segle XIX)
Enginyer industrial. Fou professor a les universitats de València, Saragossa i Barcelona.
Nomenat director tècnic de la primera empresa valenciana d’energia elèctrica, instal·là a València el primer sistema d’enllumenat elèctric, així com els primers telèfons (1883).
Més tard dirigí les fàbriques de tabac de València i Alacant, i les fàbriques de gas i electricitat propietat del marquès de Campo.
(València, 1849 – 1915)
Industrial. Dirigí l’empresa metal·lúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic.
És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València el segle XIX.
(València ?, segle XVIII – Castelló de la Plana, 1835)
Poeta. Autor de poesies religioses i satíriques d’un caient liberal i popular. Signava sovint El Bolònio.
Fou perseguit després del Trienni Constitucional.
(València, després 1607 – 1670)
Poeta en català i castellà. Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655. Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví (1668) i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669.
Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època. Sembla que escriví també comèdies que foren representades.
Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces.
(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)
Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.
Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Conegut popularment per el Fideuer pel seu petit comerç de pasta de sèmola. S’oposà a la invasió dels francesos i defensà el català de València. Fou regidor de València del 1820 al 1823.
Publicà Col·lecció de vàries conversacions al·lusives al nou sistema constitucional (1820) i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts.
Encara que els seus versos són mancats de mèrit literari, tenen el d’haver estat una de les poques manifestacions escrites en català que existien a València per la seva època.
(València, 29 octubre 1934 – Madrid, 24 desembre 1993)
Escultor. Format a València i actiu a Madrid. Inicialment realitzà decoracions murals.
La seva producció més tardana consisteix en la manipulació de figures humanes, que recobreix amb estuc cercant la suggestió eròtica.