(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)
Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).
El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.
La seva producció fou abundant.
(València, 1845 – 1915)
Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.
Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.
(València, octubre 1730 – agost 1789)
Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.
Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.
Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.
(València, 1609 – 1685)
Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.
(València, 1390 – 1460)
Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Refusà el bisbat de Sigüenza.
Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà.
(València, 1893 – 1978)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).
El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.
Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.
(València, 1737 – després 1792)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista.
Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella (Múrcia).
(València, 1623 – Madrid, 1694)
Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.
Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.
Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.
És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.
(València, 21 febrer 1817 – 15 desembre 1878)
Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte de l’Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent.
Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València.
(València, 19 agost 1912 – 31 agost 1995)
Prehistoriador. Director del Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei.
Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d’Alcoi (1992).
També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.
Dades dels Països Catalans 