Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Gabino i Úbeda, Amadeu

(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)

Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.

Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.

Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.

Gabaldà, Josep

(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)

Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.

És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.

Fuster i Taronger, Just Pastor

(València, 8 agost 1761 – 31 gener 1835)

Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare.

Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l’ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30).

Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España.

Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca de la Universitat de València).

Fuster i Romero, Nicolau

(València, 4 setembre 1860 – Madrid, 29 desembre 1945)

Enginyer naval. Estudià a Barcelona.

Projectà i dirigí la construcció del cuirassat Carlos V, que en un temps representà un esforç extraordinari per a la indústria naval espanyola.

Fusell i Gil, Joaquim

(València, 1764 – 1823)

Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.

Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.

Furió i Ceriol, Frederic

(València, 27 maig 1527 – Valladolid, Castella, 12 agost 1592)

Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina.

Protegit per Jordi d’Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s’establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme.

En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l’imperi espanyol.

Felip II el nomenà conseller del nou governador dels Països Baixos, Lluís de Requesens, i ambdós intentaren la pacificació d’aquest territori amb una política transigent.

Funes de Pavia, Joan B.

(València, 1667 – 1707)

Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

Fuentes, Tomàs

(València, 1748 – 1780)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia.

És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència.

Frígola i Palavicino, Carles

(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)

Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).

Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.

Frígola, Jeroni

(València, segle XVI – Porta-Coeli, Itàlia, 1651)

Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna.

És autor de molts escrits religiosos.