Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Cardona-Borja i d’Alagó, Antoni de

2 Respostes

(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)

Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.

Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.

Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.

Cardona i Genovès, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1763 – 1809)

Religiós carmelità. Els seus sermons li donaren fama. Alguns d’ells foren publicats.

Cardells i Aleman, Joan

1 Resposta

(València, 21 març 1948 – 6 juliol 2019)

Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials.

Des de l’any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester i Bonilla, passà a integrar l’Equip Realitat.

També és autor d’escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans.

Carbonell i Sánchez, Maria

Deixa un comentari

(València, 27 abril 1852 – 27 agost 1926)

Pedagoga. Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València. Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional.

Publicà obres didàctiques: Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez, i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat.

Carbonell i Mir, Eugeni

Deixa un comentari

(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.

Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.

Carbó i Climent, Josep

Deixa un comentari

(València, 1630 – segle XVII)

Poeta en català i en castellà. Participà als certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668.

Figuren poesies seves en diverses edicions de l’època fins al 1686.

Capuz i Mamano, Josep

4 Respostes

(València, 29 agost 1884 – Madrid, 9 març 1964)

Escultor. Germà de Pasqual. Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil. Pensionat per l’estat a Roma (1909) i a París, posteriorment s’instal·là a Madrid.

Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rimini -primera medalla de l’Esposición Nacional de Bellas Artes (1912)-, trencà la tradició classicista i creà una obra escultòrica religiosa, monumental i i una sèrie de retrats i figures de notable expressió psicològica.

És autor de la majoria de les imatges de la processó del divendres sant de Cartagena, de les estàtues del palau de l’Equitativa i del fris del Círculo de Bellas Artes (Madrid). Té obres al Museo de Arte Moderno de Madrid i al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.

Capuz i Alonso, Tomàs Carles

1 Resposta

(València, 4 novembre 1834 – Madrid, 1899)

Gravador. Treballà especialment al boix. Guanyà premis d’importància.

Es dedicà molt a la il·lustració de llibres.

Capuz, Jacint

1 Resposta

(València, 1857 – Argentina, 1896)

Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.

Capuç -escultors-

3 Respostes

(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.

Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:

Juli Capuç  (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII)  Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:

  • Francesc Capuç i Calbet  (València, 1665 – 1727)  Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
  • Ramon Capuç i Calbet  (València, 1666 – 1743)  Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).