Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria

3 Respostes

(València, 14 febrer 1908 – 7 juny 2005)

Historiador de l’art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa.

Fou catedràtic a la Universitat de València i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc.

És autor d’una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945.

Fou el pare de Felip Vicent Garín i Llombart.

Garín i Llombart, Felip Vicent

1 Resposta

(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)

Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.

Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).

Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

Garelli i Battifora, Nicolau Maria

Deixa un comentari

(València, 10 setembre 1777 – Madrid, 13 febrer 1850)

Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d’altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación.

Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII de Borbó, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d’assessorar la reina governadora Maria Cristina.

Garcia i Trobat, Mercè

Deixa un comentari

(València, 1907 – segle XX)

Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Entre les seves interpretacions sobresurten les de les obres La Generala, Los Gavilanes, Los claveles i d’altres.

Intervingué també en algunes pel·lícules.

Garcia i Sánchiz, Frederic

Deixa un comentari

(València, 7 març 1886 – Madrid, 11 abril 1964)

Escriptor en castellà. Orador brillant i de públic heterogeni, popularitzà les seves charlas, on sovint al·ludí l’esperit de reconquesta, d’Imperio i les virtuts del Movimiento Nacional.

Escriptor prolífic, d’una certa filiació modernista, escriví novel·les, assaigs i teatre, a part de moltes col·laboracions periodístiques.

Cal destacar les seves memòries Tierras, tiempos y vida (1958) i América, españolear (1963).

Garcia i Mas, Marià

Deixa un comentari

(València, 1858 – 1912)

Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).

Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).

Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.

Garcia i Cadena, Pelegrí

1 Resposta

(València, 1823 – Madrid, 20 desembre 1882)

Escriptor. Llicenciat en dret (1847), col·laborà en la revista literària “El Fénix” i dirigí (1851-70) el “Diario Mercantil de Valencia”. És traslladà a Madrid el 1870, on fou crític teatral de diverses publicacions.

Part de les seves novel·les curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos (1873), i Teodor Llorente n’edità unes Obres literarias selectas (1884).

Garcia i Bravo, Magdalena

Deixa un comentari

(València, 25 novembre 1862 – 15 març 1891)

Escriptora. Fou poetessa bilingüe. Obtingué un premi de Lo Rat Penat el 1882.

Garcia i Ballester, Lluís

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)

Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.

Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.

És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).

Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.

Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.

Garcia i Asensio, Enric

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1937 – )

Director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid, a Munic i a Siena, on fou deixeble de S. Celibidache.

Ha estat titular de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola (1966-84), així com de la Filharmònica de Las Palmas i de l’Orquestra Municipal de València, i director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington.

Ha actuat també com a director invitat en nombroses orquestres d’arreu del món, i des del 1993 fou director de la Banda Simfònica de Madrid.

Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des del 1969, ha estat director dels conservatoris valencià i madrileny. Ha obtingut nombroses premis internacionals.