Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Lacomba i Guillot, Joan

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 8 desembre 1900 – València, 20 febrer 1964)

Poeta. Mestre i col·laborador, com a crític d’art, de la premsa valenciana de l’època.

Publicà diversos llibres de poemes, alguns en castellà: Los niños cantan (1936), Libertad feliz (1937), Los cuatro horizontes (1938), Desnuda verdad (1939), Primavera sencilla (1939), Viento del destino (1954), etc, i en català: Jocs d’alfils, 1935; Els poemes quotidians, 1950, i l’Any, 1960).

Escriví també teatre: farses i passos en Hombre en el sueño (1938) i Teatro épico infantil (1938). Fou autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo (1952).

Labaila i González, Jacint

Deixa un comentari

(València, 11 setembre 1833 – 23 febrer 1895)

Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al “Calendari Català”, “Lo Gai Saber”, de Barcelona, i “Lo Rat Penat” i “La Pella Valenciana”, de València. Fou president de Lo Rat Penat.

Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà.

És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882).

Juste i Cerveró, Xavier

Deixa un comentari

(València, 1856 – 1899)

Pintor. Sobresortí com a paisatgista.

Atacat per un trastorn mental, fou reclòs, però no abandonà pas el conreu de la pintura.

Just i Gimeno, Juli

1 Resposta

(València, 5 març 1894 – París, França, 30 octubre 1976)

Polític i escriptor. Germà d’Alfred. Membre del blasquista Partit d’Unió Republicana Autonomista. Fundador de Joventut Nacionalista Republicana (1915), després fou un dels iniciadors de l’Esquerra Republicana del País Valencià (1934), la qual abandonà per afiliar-se a Izquierda Republicana d’Azaña.

Fou ministre d’Obres Públiques en el govern de Largo Caballero (1936) i membre del Consell Superior Interministerial de Guerra (1936).

En acabar la guerra civil s’exilià a Portvendres, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi i fou ministre de la República a l’exili fins que morí.

Autor de Blasco Ibáñez i València (1929) i Siembra republicana (1930). Traduí al català diverses obres de Blasco Ibáñez.

Just i Gimeno, Alfred

1 Resposta

(València, 28 febrer 1898 – Nogales, EUA, 7 agost 1968)

Escultor. Germà de Juli. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.

Durant la guerra civil s’exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l’estàtua de Benito Juárez i l’al·legoria de la Ignorància, d’una alçada de 27 m.

Julian i Martín, Gonçal

Deixa un comentari

(València, 1841 – 1902)

Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868.

Copropietari d’“El Mercantil Valenciano”, combaté la Restauració.

Fou regidor de València (1879-85) i diputat a corts (1893).

Julià i Ribes, Ascensi Antoni

Deixa un comentari

(València, 1767 – Madrid ?, 1830 ?)

Pintor. Conegut també amb el sobrenom d’El Peixcaoret. Col·laborà amb Goya en l’execució dels frescs de San Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès.

Al Museu de València s’hi conserva la tela El nàufrag, i d’altres, com La caiguda d’Ícar, es conserven en col·leccions particulars.

Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.

Julià i Martínez, Eduard

Deixa un comentari

(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)

Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.

Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.

Julià i Funes, Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1660 – 1736)

Eclesiàstic i escriptor. Jesuïta, ocupà alguns càrrecs de relleu.

És autor de poesies llatines i de molts escrits religiosos, de caràcter històric i apologètic.

Jorro i Miranda, Josep

1 Resposta

(València, 1 novembre 1874 – Altea, Marina Baixa, 15 agost 1954)

Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923.

Ocupà la sots-secretaria d’instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d’Altea (1920).

És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d’altres obres.