Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Bonilla i Martínez, Josep Maria

5 Respostes

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Bonet i Alcantarilla, Pere

Deixa un comentari

(València, 1864 – 193?)

Poeta i periodista. Era redactor d’“El Mercantil Valenciano”.

Fou Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Bonet, Nicolau

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1603)

Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la cartoixa de Valldecrist.

Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits.

Boix i Ricarte, Vicent

4 Respostes

(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)

Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.

Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.

Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.

Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.

Boïl i Dies, Ramon

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – València, 1407)

Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).

En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L’assassinat era una venjança de l’agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip de Boïl, el germà de Ramon. El rei Martí I l’Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació.

Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l’apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d’Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec de València.

Fou el pare de Ramon Boïl i Montagut.

Foren altres germans seus:

Berenguer Boïl i Dies  (País Valencià, segle XIV – després 1437)  Cavaller. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411.

Pere Boïl i Dies  (País Valencià, segle XIV)  Fou enviat per l’infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon.

Boïl -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Boïl  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.

Joan Tomàs Boïl  (València, segle XVIII – 1807)  Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.

Pere de Boïl  (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475)  Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.

Boïl, Carles

2 Respostes

(València, 1577 – 1617)

Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).

Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d’un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València.

També és autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600).

Blat i Soto, Josep Manuel

1 Resposta

(València, 8 abril 1840 – 1863)

Escriptor. Fill d’Agustí Blat i Blat. Fou d’activitat molt precoç.

Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic “El Tio Nelo”.

Blat i Blat, Agustí

1 Resposta

(València, 1806 – 1874)

Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.

Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).

Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.

Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid

6 Respostes

(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)

Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.

Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.