(Elx, Baix Vinalopó, 1837 – València, 1889)
Polític. Germà de Francesc. Membre del partit conservador.
Fou diputat a corts en diverses legislatures, senador per València i governador civil d’aquesta mateixa província en dues ocasions durant la Restauració.
(València, 12 febrer 1843 – 1924)
Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).
També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).
(València, 3 desembre 1745 – 1837)
Erudit i jurista. Pertanyent a una antiga família d’advocats de València. Fou catedràtic de dret a la Universitat de València i diputat a les Corts de Cadis (1810-13), on defensà de forma moderada la restauració dels furs valencians i la subsistència del Tribunal de les Aigües. Va ésser també oïdor de l’Audiència valenciana durant les etapes absolutistes del govern de Ferran VII de Borbó. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir de València.
Escriví diverses obres, entre les quals cal esmentar Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempos de las guerras civiles que empezaron en el año 1705 (1810), Discurso sobre la Constitución que dió al Reino de Valencia su invicto conquistador (1810) i Tratado de la distribución de las aguas del río Turia y del Tribunal de los Acequieros de la Huerta de Valencia (1828).
Amic personal de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Bayer, és possiblement l’últim representant de la gran generació il·lustrada valenciana. La seva magnífica biblioteca és conservada a la Biblioteca de la Universitat de València. Al final de la seva vida fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València.
(Penàguila, Alcoià, 6 juliol 1866 – València, 26 maig 1908)
Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigació és considerable.
Sota el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc.
Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.
(País Valencià, segle XV – València, 18 febrer 1556)
Bisbe de Sogorb (1530-56). Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada. El 1520, el capítol l’elegí arquebisbe de València, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles I.
Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix. Assistí al concili de Trento (1551-52), però la seva manca de salut l’obligà a retornar a València.
(Gandia, Safor, 1435 – València, 1459)
Poetessa. Germana del papa Alexandre VI. Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla. El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta.
Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor.
(València, 1692 – 1756)
Escultor i arquitecte. Deixeble de Lleonard Juli Capuç.
Hi ha obres seves a la col·legiata de Sant Nicolau, d’Alacant, a la catedral d’Oriola i a l’església de Sant Felip Neri de València.
(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)
Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).
El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).
Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)
Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.
Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.
(Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740)
Jesuïta. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Fou provincial de l’orde.
Dades dels Països Catalans 