(València, segle XIX – 21 juliol 1854)
Gravador. És autor d’obres estimables, especialment de tema religiós.
Blasco i Soler, Teodor
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Blasco i Medina, Francesc Xavier
(València, 1857 – juny 1925)
Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.
És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.
Blasco i Garcia, Vicent
(Torrella, Costera, 13 març 1735 – València, 16 abril 1813)
Teòleg i erudit. El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa i catedràtic de filosofia i teologia de la Universitat de València (1763-67), hi introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier (1768-80).
Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Rector de la Universitat de València (1784-87), va aconseguir el restabliment del patrimoni (suspès el 1774) i un nou pla d’estudis. Fou nomenat rector perpetu.
Amb la invasió napoleònica fou nomenat president de la Junta de Defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l’ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular.
Tingué cura de l’edició de l’obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d’una part de les Historias de Juan de Mariana.
Blasco, Francesc
(Russafa, València, segle XIX – València, 5 març 1864)
Gravador a l’acer. Fou mestre de gravat a l’Acadèmia de Sant Carles i autor d’obres remarcables.
Blanquer i Ponsada, Amand
(Alcoi, Alcoià, 5 febrer 1935 – València, 7 juliol 2005)
Compositor i pedagog. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del Conservatori de València.
Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d’un Concert per a violí i orquestra, d’una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i pasdobles per a banda, i de composicions per a veus.
Blanc, Josep
(València, segle XVI – 1613)
Filòsof i carmelità descalç. De l’escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid.
Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam (1612), In VIII libros Physicorum (1614) i In libros de anima, et generatione et corruptione (1615), que tingueren un bon acolliment a les universitats.
Beuter, Pere Antoni
(València, 1490/95 – 5 desembre 1554)
Historiador i exegeta. Beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, dedicà a aquest el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). L’any 1540 anà a Roma, on Pau III el nomenà protonotari i predicador apostòlic. De tornada a València regí la càtedra de Sagrada Escriptura i Antic Testament.
El 1538 publicà la primera part de la seva obra essencial Primera part de la història de València…, que fou traduïda per ell mateix al castellà el 1546 amb el títol de Crónica general de toda España y especialmente del reino de Valencia, la segona part de la qual, redactada en castellà, va publicar-se el 1550; la tercera, inèdita, no ha estat trobada.
La crònica de Beuter, que fou traduïda a l’italià el 1556 i reeditada a València el 1604, és basa en un ampli recull bibliogràfic i inclou diverses inscripcions, però no es sostreu a la influència fabulosa d’Annio de Viterbo.
Fou el pare del teòleg jesuïta Pere Lluís Beuter.
Beüt i Belenguer, Emili
(València, 22 agost 1902 – 14 agost 1993)
Geògraf i escriptor. Introductor de l’escoltisme a València i col·laborador en diverses publicacions.
Va publicar llibres de geografia descriptiva, estudis comarcals i una extensa antologia sobre el paisatge valencià (Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors, 1966).
Bertran i Eixarch, Lluís -sant dominic-
(València, 1 gener 1526 – 9 octubre 1581)
Religiós dominicà i sant. Era fill d’un notari. Ingressà a l’orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina.
El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S’oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera.
Se’n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans.
Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.
Bertran de Lis i Ribes, Fèlix
(València, segle XVIII – 22 gener 1819)
Militar. Fill de Vicent Bertran de Lis i germà de Manuel.
Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.
Dades dels Països Catalans 