Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Herrera i Bonilla, Teodosi

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1734)

Eclesiàstic. Fou notable liturgista. Publicà obres de la seva especialitat.

Hernández i Medina, Vicent

Deixa un comentari

(Redovà, Baix Segura, segle XVIII – València, 1831)

Teòleg i predicador dominicà destacat.

Hernández i Casajuana, Faust

2 Respostes

(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)

Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).

Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.

Gutiérrez del Caño, Marcelino

1 Resposta

(Madrid, 1861 – València, 1922)

Erudit. Fou arxiver a València.

Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).

Guix i Lozano, Joan

1 Resposta

(València, 1832 – 11 octubre 1904)

Impressor. Edità el setmanari satíric “El Tio Nelo” (1862). Entre les obres d’autors valencians que publicà destaquen les d’Eduard Escalante.

Fundà, amb el seu gendre, F. Peris i Mencheta, “La Correspondencia Valenciana”.

Guissart, Pere Joan

Deixa un comentari

(Bohèmia, Alemanya, vers 1743 – València ?, 1803)

Escultor. Resident d’infant a València, es formà amb Ignasi Vergara.

Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València. Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan.

Fou acadèmic de Sant Carles (1772) i de San Fernando.

Guioret, Castellana

1 Resposta

(València, segle XV – 1501)

Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.

Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel Vives i Guioret, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església.

Guimerà, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1617)

Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l’orde en els anys 1609-17. Intervingué en l’expulsió dels moriscs de València l’any 1610.

Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi.

Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610).

Guilló -pintors-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:

  • Eugeni Guilló  (València, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Junt amb el seu germà Vicent decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.
  • Florenci Guilló  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.
  • Vicent Guilló  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L’Adoració dels Reis (1690), a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València.

Guillem i Marco, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1853 – 1913)

Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica.

Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).