(València, 2 març 1841)
Títol d’un dels números de la segona època d’“El Mole” (periòdic satíric), per tal d’evitar la censura.
Cresol, El -València-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (cult)
Correspondencia de Valencia, La
(València, 1883 – 6 març 1939)
Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l’afany informatiu, amb quatre edicions diàries.
Comprat pel partit Unió Valencianista (maig 1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930.
Fou controlat per la UGT a partir de juliol de 1936.
Corral de l’Olivera
(València, 1584 – 1750)
Teatre de la ciutat. Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera.
Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el segle XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla.
L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748.
El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital.
El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera.
Corpus Christi, Col·legi del
(València, 1586 – )
(o Col·legi del Patriarca) Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins. Fundat per l’arquebisbe Juan de Ribera, sota el patronatge de Felip II. En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana, que al llarg del segle XVII i fins al XIX ha tingut importants mestres de capella i organistes.
El patriarca adquirí fins a unes 43 cases davant l’estudi general per a la construcció del Col·legi: les obres, dirigides principalment per Guillem Rei, foren iniciades el 1586; és notable la ceràmica que ornamenta gran part de les dependències de l’edifici.
La solemne inauguració del Col·legi tingué lloc el 8 de febrer de 1604, en presència de Felip III. Les constitucions foren redactades pel mateix Juan de Ribera a partir del 1600, qui les ratificà el 1610.
La decadència començà el segle XIX amb el saqueig de què fou objecte per part de les tropes napoleòniques (1813); amb la desamortització les seves nombroses rendes foren molt limitades. A la fi del segle (1893-96), tanmateix, fou possible la restauració de l’edifici (Marià Benlliure esculpí l’estàtua del fundador).
Actualment, a part de mantenir la seva doble funció docent i litúrgica originals, ha esdevingut un important centre d’investigació històrica: l’arxiu general conté la documentació relacionada amb Juan de Ribera, els llibres de personal i de la casa episcopal, els llibres de finances, documents relacionats amb els moriscs i també l’administració del Col·legi.
Els documents pertanyents a la capella constitueixen un dels arxius de música religiosa, vocal i instrumental més importants de la península. La biblioteca (3.000 volums) conserva la important col·lecció de llibres del fundador, alguns dels quals exemplars únics.
Han estat adquirits nous fonts històrics, com la col·lecció de protocols (28.582), que va del segle XIV al XIX, el fons de la biblioteca-arxiu de Gregori Maians i Siscar, els llibres de Vives i Ciscar, els documents i la correspondència de Josep Domènec Corbató i una valuosa col·lecció de mapes.
Les nombroses obres d’art, especialment pictòriques, són organitzades en un museu obert al públic. A la capella del Monument (Puríssima) es conserven uns tapissos flamencs del segle XVI.
Conservatori Superior de Música de València
(València, 1879 – )
(…Joaquín Rodrigo) Institució. Fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou reconegut com a centre oficial d’ensenyament el 1917, i fou convertit en superior el 1968.
N’han estat els directors més representatius Salvador Giner i Vidal (des del 1894) i Manuel Palau i Boix (des del 1951).
Concret
Comprehensorium
(València, 1475)
Diccionari llatí. El més antic dels publicats als Països Catalans. És un dels primers llibres impresos a València i el primer incunable català amb colofó datat. L’autor només és conegut pel nom de Johannes.
És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies (segle XI), de les Derivationes d’Uguccione de Pisa (segles XII-XIII) i del Catholicon de Giovanni Balbi (segle XIII).
Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana.
Col·legi d’Advocats de València
(València, 1759 – )
Corporació professional de llicenciats en dret. Fou creat per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III de Borbó, el 1761.
Actualment té el local social al Palau de Justícia de València; l’any 1972 tenia 1.933 col·legiats. Posseeix una biblioteca important.
Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació.
Cisne, El
(València, 15 febrer 1840 – 15 octubre 1840)
Setmanari de literatura. Publicat per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix. En sortiren 37 números. Fou la primera publicació valenciana il·lustrada amb litografies. Adscrita al romanticisme.
Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d’“El Mole”, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la col·laboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari; tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat.
Cirialots, els
(València, 1551 – )
Comparsa de la processó del Corpus a la ciutat, constituïda per vint-i-sis personatges vestits amb albes, cofats amb corones i caracteritzats amb barbes i cabelleres llargues, els quals se situen immediatament davant la custòdia i porten uns grans cirials amb les armes de la ciutat.
Originàriament n’eren només vint-i-quatre i representaven els Ancians de l’Apocalipsi (1551).
Dades dels Països Catalans 