(València, 1978 – 1994)
(IFV) Organisme científic. Creat per la Universitat de València i especialitzat en l’estudi del valencià, per iniciativa de Manuel Sanchis i Guarner, el seu primer director.
Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando.
El 1994 es transformà en l’actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
(València, 1888 – 1913)
Centre d’ensenyament. Creat com a continuació de l’Escola de Comerç fundada el 1883.
Seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74).
Aquesta institució, d’acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.
(València, 17 març 1948 – )
“Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació” Entitat cultural creada per la Diputació provincial de València.
Consta de diverses seccions i publica diversos estudis i revistes, i el 1961 creà els premis Cerdà Reig.
A partir del 1980 es modernitzà i la seva activitat s’orientà cap al redreçament de la cultura valenciana.
Enllaç web: Institució Alfons el Magnànim
(València, 1856)
Setmanari en llengua castellana. Publicà 12 números.
Hi col·laboraren Teodor Llorente i Olivares, Rafael Blasco i altres escriptors valencians.
(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.
En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.
Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.
(València, 1530 – 1537)
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Rafael Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana. Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’inclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil).
És escrita en un català amb pocs dialectismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes arqueològiques.
Cal subratllar la inserció d’una versió catalana del text d’Aimó de Saint-Germain des Prés sobre el trasllat de les restes de sant Vicenç màrtir, des de València a Castres. És de lamentar, però, que sigui el primer a donar entrada a les fantasies d’Annio de Viterbo, al costat de falsificacions de la pròpia collita. Arriba fins a les lluites civils entre els sarraïns immediatament anteriors a la conquesta.
Fou ampliada, traduïda al castellà i publicada el 1546 amb el títol de Primera parte de la Crónica general (reeditada el 1563). Continuà (1551), ja en castellà, una Segunda parte de la Crónica general (que abraça el regnat de Jaume I el Conqueridor); ambdues foren publicades a Venècia en italià el 1556, i de nou en castellà el 1604.
La tercera part, que havia d’arribar fins a les Germanies inclusivament, no ha estat trobada.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(València, juny 1969 – abril 1972)
Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Josep Senent i Anaya.
Era redactada totalment en català, l’ús del qual reivindicava.
Arribà a fer una tirada de 8.000 exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.
(València)
FOLK Festa tradicional de la ciutat, pròpia de l’antic dissabte de Glòria.
Hom sortejava un premi per al carreter que primer arribés, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria.
Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans.
(València, 1421)
Edifici públic. Iniciat en estil gòtic, la seva total construcció no es dugué a terme fins al final del segle XVI, ja en estil renaixentista.
La porta i els finestrals de la façana foren construïts per Pere Compte i Joan Guiverro entre els anys 1481 i 1541. La gran torre fou projectada pel mestre Montano el 1518, i les obres de construcció duraren quasi tres quarts de segle. Des del pati, una porta amb arc polilobulat dóna accès a la sala Daurada, amb teginats de Genís Llinares (1534-35).
A la planta superior hi ha l’oratori, amb un retaule del 1607, i la sala de Corts, amb teginats també de Llinares (1540) i una galeria de Gaspar Gregori (1563-66).
L’edifici fou ampliat l’any 1952 seguint l’estil de les construccions anteriors.
A partir del 1982 és la seu del govern de la Generalitat Valenciana.
Dades dels Països Catalans 