Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Estudios -revista, 1929/36-

3 Respostes

(València, març 1929 – gener 1936)

Publicació mensual anarco-sindicalista en castellà. Editada per J. Juan Pastor com a continuació de “Generación Consciente”.

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació (il·lustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres).

Hi col·laboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix (Delaville), Noja i Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón J. Sender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez.

Esteve, bults de Sant

Deixa un comentari

(València, 1596)

Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, on se’n conserva la pila baptismal.

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local. El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions.

Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra (1788) de l’escultor Vicent Esteve.

Estampa Popular de València

7 Respostes

(València, 1963 – 1967)

Moviment artístic. Sorgí per influència d’un moviment homònim castellà. La seva actitud fou de recerca d’alternatives al realisme contemporani en funció del seu desig de reflectir les tensions socioculturals del moment.

Identificats amb el llenguatge del corrent Crònica de la Realitat, es decantaren per un expressionisme popular senzill d’exposició, directament vinculat amb l’anomenada civilització de les imatges, i posaren en relleu tota la seva força expressiva i testimonial.

El seu llenguatge, gairebé impersonal, facilità la presentació no la interpretació ni la representació del contingut, nodrit amb l’enfrontament crític amb la societat tecnificada i massificada, amb l’home instrumentalitzat i alienat.

Intervingueren en el moviment l’Equip Crònica, Martí i Quinto, J.A. Toledo, J.M. Gorris i el crític Tomàs Llorens, entre els més destacats.

Espill, L’ -revista-

1 Resposta

(València, 1979 – )

Revista cultural. Fundada i dirigida per Joan Fuster, durant la primera època (fins el 1991).

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys 1980. Un dels objectius principals fou promoure la difusió de temes i escriptors valencians.

La segona època, encetada el 1999 sota la direcció d’Antoni Furió, es distingeix de la primera per l’absència de texts de creació literària o de ressenyes breus.

La revista és coeditada per Publicacions de la Universitat de València i l’editorial Tres i Quatre.

Espiga, L’

1 Resposta

(València, 1949 – 1965)

Col·lecció de l’Editorial Torre. Fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert i Noguerol. Publicà cinquanta-un títols, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics.

Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals (Andrés i Estellés, Jaume Bru, Joan Fuster, Alfons Cucó) hi publicaren els primers llibres.

Escola Satírica Valenciana

Deixa un comentari

(València, fi del segle XV – segle XVI)

Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l’època amb obres escrites sovint en col·laboració.

Entre altres se’n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d’una gran part de la producció del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d’Amor i fins de tema religiós.

De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l’època i s’hi donaren a conèixer.

Equip Realitat

1 Resposta

(València, 1966 – 1976)

Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.

Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.

Equip Crònica

10 Respostes

(València, 1965 – 1981)

Equip d’artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se’n separà.

La seva pintura assumí la problemàtica de l’home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d’una evident intenció satírica.

Eco del Turia, El

1 Resposta

(València, 1857 – 1858)

Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.

Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.

Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.

Dos Reinos, Los

4 Respostes

(València, 16 agost 1864 – 1870)

Periòdic fundat per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa. Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal.

Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat. Josep M. Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’“El Mole” (29 números) com a suplement (1864-65).

Suspès el periòdic pel juny de 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir (1868-70) havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política.