(València, 1949 – 1965)
Col·lecció de l’Editorial Torre. Fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert i Noguerol. Publicà cinquanta-un títols, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics.
Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals (Andrés i Estellés, Jaume Bru, Joan Fuster, Alfons Cucó) hi publicaren els primers llibres.
(València, fi del segle XV – segle XVI)
Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l’època amb obres escrites sovint en col·laboració.
Entre altres se’n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d’una gran part de la producció del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d’Amor i fins de tema religiós.
De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l’època i s’hi donaren a conèixer.
(València, 1966 – 1976)
Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.
Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.
(València, 1965 – 1981)
Equip d’artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se’n separà.
La seva pintura assumí la problemàtica de l’home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d’una evident intenció satírica.
(València, 1857 – 1858)
Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.
Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.
Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.
(València, 16 agost 1864 – 1870)
Periòdic fundat per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa. Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal.
Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat. Josep M. Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’“El Mole” (29 números) com a suplement (1864-65).
Suspès el periòdic pel juny de 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir (1868-70) havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política.
(València, 1338 – 1707)
(o de Sant Donís) Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).
Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.
Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.
La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.
Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.
Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.
(València, març 1822 – juny 1823)
Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.
Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda “De vida y esperanza”.
A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.
(València, 1808)
Diari. De poca durada, imprès als tallers del “Diario de Valencia”.
De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Josep I Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular.
(València, 19 novembre 1834 – 31 març 1872)
Diari fundat per Pasqual Pérez i Rodríguez i Joan Arolas i Bonet.
Difusor del Romanticisme amb la publicació d’articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà.
Dades dels Països Catalans 