Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Quatre Z, Els

(València, 1961 – 1969)

Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.

Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.

Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.

Monarquía Federal, La

(València, 1895 – 1896)

Revista setmanal. Òrgan de la Joventut Carlista. Dirigida per Josep Domènec Corbató. A partir de desembre de 1895, i arran de l’empresonament de Corbató, en fou director Francesc Navarra i Cabanes, fins a la darreria del 1896.

Amb el mateix nom, s’edità una col·lecció de llibres i opuscles divulgadors de l’ideari carlí.

Moma Teatre

(València, 1982 – )

Companyia teatral. Fundada per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack.

Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani. Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents. Des de la seva creació rebé nombrosos premis.

Entre les produccions guardonades cal esmentar La cantant calba (1991), El cas Woyzeck (1993), Càndid, en coproducció amb el Talleret de Salt (1995), L’altre (1998), o Nascuts culpables (2000), un dels espectacles més impressionants que han arribat al Teatre Lliure, o també La caiguda (2002), un monòleg interpretat per Francesc Orella.

Enllaç web:Moma Teatre

Moma, La -setmanari-

(València, 4 abril 1885 – 1886)

Setmanari. Manuel Torres i Orive en fou propietari, i director, Rafael M. Lerín, el qual dimití com a director en el número 31, i fou substituït per Ramir Ripollès.

S’autodefinia com a “periòdic ballador i batallador”. El títol del setmanari venia del nom del personatge homònim de les processons de Corpus. Originàriament era redactat en valencià, amb una intenció evident de dignificació del llenguatge, però, als darrers números, apareixia el periòdic gairebé tot en castellà.

Tant pel seu caràcter satíric com per les opinions liberals que s’hi expressaven, en va guanyar molts lectors; d’alguns números n’havien aparegut fins i tot tres edicions. No solament parlava d’assumptes polítics, sinó que intervenia també en les disputes literàries: per exemple, va oposar-se a un homenatge a Teodor Llorente.

Mole, El

(València, 1 febrer 1837 – 1870)

Periòdic satíric d’idees liberals. Considerada com la primera revista popular redactada en llengua catalana. Dirigida per l’escriptor Josep Maria Bonilla, tingué diferents èpoques.

Fou publicada successivament els anys 1840, 1855, 1863, 1864 i 1870. Sofrí diverses suspensions governatives, i fou publicada com a suplement dels diaris “El Porvenir” i “Los Dos Reinos”.

Miquelet, el -València-

(València, Horta)

Nom popular del campanar de la catedral de València, de planta octagonal.

Els primers projectes són del 1367; les obres començaren el 1381, dirigides per Andreu Julià. El 1402 les dirigí J. Franch.

Varen ésser acabades el 1424, i foren revisades per Pere Balaguer. L’espadanya data del segle XVIII.

Micalet, El -coral-

(València, 21 agost 1905 – )

Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.

Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.

El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.

Enllaç web:El Micalet

Mercantil Valenciano, El

(València, 1 abril 1872 – 28 març 1939)

Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit demòcrata-progressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va néixer com a continuació del “Diario Mercantil de Valencia” i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde.

Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada “País Valencià”, redactada per Eduard Buïl.

En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el novembre de 1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana.

Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s’hi va imprimir “Avance”, “Levante” i “Jornada”.

Lucindo, El

(València, 1814 – ? )

Periòdic absolutista. Editat a la impremta de Francesc Brusola, bé que alguns números foren reimpresos a diverses ciutats hispàniques.

N’era director Just Pastor i Pérez, oficial de la secretaria de gràcia i justícia, i es distingí per un llenguatge especialment violent.

Llotja de València

(València, 1482 – 1498)

Edifici gòtic de la ciutat, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians. En disposà la construcció el Consell General de València, que confirmà, així, acords previs.

Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca.

La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498.

La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme.