(València, 1971 – )
Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l’òpera a València.
Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent (estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals.
Mancada de subvenció estatal, l’Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980).
(València, 1934 – 1938)
(APEV) Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.
El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.
(València, 1860 – )
Dipòsit documental. Format per documentació dels diferents organismes polítics, administratius i judicials del regne de València.
Fou creat per disposició d’Alfons IV el Magnànim (1419), bé que la seva organització actual data del 1860. Conté nombrosa documentació dels segles XIII-XIX.
(València, 1928 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester.
La seva publicació ha continuat regularment, l’últim volum aparegut és el XXI (1994).
És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.
(València, 1915 – )
Publicació periòdica de l’Acadèmia de Sant Carles. Se centra en l’estudi de l’art al País Valencià.
La seva publicació fou interrompuda del 1936 al 1952.
(València, 1981 – 2020)
Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngels Valls, coreògrafa i ballarina.
Entre altres, ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).
(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)
Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.
El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.
(València, 1934 – 1939)
(AIDC) Associació que nasqué com a filial de l’AEAR (Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP).
Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, els “Cuadernos de Nueva Cultura”. La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes.
Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.
(València, 1932 – 1936)
Entitat d’ensenyament. Fundada per a la difusió de la cultura valenciana.
Entre altres actes organitzà la Universitat Popular Valencianista.
(València, 8 març 1930 – 1931)
Agrupació universitària valencianista. Grup de joves intel·lectuals, professors i escriptors, que es formà amb l’objectiu d’afirmar la catalanitat del País Valencià des d’una perspectiva nacionalista.
En el seu òrgan d’expressió, el butlletí “Acció Valenciana”, hi col·laboraren, entre d’altres, Manuel Sanchis i Guarner, Felip Mateu i Llopis i Joan Beneyto.
La politització que s’inicià a l’adveniment de la República dispersà el grup.
Dades dels Països Catalans 