Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Calze, Sant

Deixa un comentari

(València, Horta)

Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València. Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb que Jesucrist instituí l’Eucaristia.

Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya (Aragó), els monjos del qual la cediren a Martí I l’Humà el 1399, i el 1437 fou donada per Alfons IV el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitat propis.

En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-la també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals.

Sota la seva advocació fou creada la Germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa de València.

Biblioteca Valentina

4 Respostes

(València, 1695 – 1747)

Repertori bibliogràfic d’escriptors valencians. Redactat pel trinitari Josep Rodrigues. L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor (1703) la impressió era ja pràcticament acabada (només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndics i els indexs).

Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan ja hom anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia de Vicent Ximeno. La Biblioteca Valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls.

Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans.

Biblioteca Valenciana

2 Respostes

(València, 1827 – 1830)

Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just Pastor Fuster i Taronger en dos volums. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno.

Inicialment volia ésser un complement d’Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodrigues.

L’aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d’aspectes és encara un text insuperat.

Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part.

Biblioteca Nacional Valenciana

Deixa un comentari

(València, 8 gener 1985 – )

(o Biblioteca Valenciana)  Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre el País Valencià.

El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (segle XVI), en el qual, a partir del 1980, s’inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca.

Enllaç web: Biblioteca Valenciana

Biblioteca Municipal de València

6 Respostes

(València, segle XV – )

Biblioteca pública. Depèn de l’ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al segle XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d’Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del segle XX.

Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep Enric Serrano i Morales (la més important), s’aconseguiren col·leccions especialitzades.

Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins.

Biblioteca de la Universitat de València

3 Respostes

(València, 1785 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici universitari. Fou fundada per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Bayer, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789.

El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat.

Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres, i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella.

Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria que havien estat dels reis catalano-aragonesos de Nàpols.

Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló (Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño (Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).

Enllaç web: Biblioteca de la Universitat de València

Avant

3 Respostes

(València, 13 setembre 1930 – octubre 1931)

Setmanari. Dirigit per Adolf Pizcueta. Representatiu de la burgesia esquerrana, lluità en favor de l’autonomia del País Valencià i fou portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.

Era redactat íntegrament en català. En sortiren 32 números; a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda.

Automòbil Club de València

Deixa un comentari

(València, 1912 – )

(RACV)  Entitat esportiva. Fundada per fomentar l’automobilisme i donar informació tècnica, pedagògica i legal als seus associats.

Ha organitzat diverses competicions automobilístiques.

Els anys 1990 comptava amb uns 3.000 socis.

Ateneu Mercantil de València

12 Respostes

(València, 23 març 1879 – )

Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).

Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.

Ateneu Científic, Artístic i Literari de València

3 Respostes

(València, 1868 – 1920)

Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d’Ateneu de València.

Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco i Ibáñez, etc).

Les seves activitats decaigueren arran de la Tercera guerra carlina de 1872-76.