(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)
Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.
El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.
(València, 1934 – 1939)
(AIDC) Associació que nasqué com a filial de l’AEAR (Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP).
Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, els “Cuadernos de Nueva Cultura”. La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes.
Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.
(València, 1932 – 1936)
Entitat d’ensenyament. Fundada per a la difusió de la cultura valenciana.
Entre altres actes organitzà la Universitat Popular Valencianista.
(València, 8 març 1930 – 1931)
Agrupació universitària valencianista. Grup de joves intel·lectuals, professors i escriptors, que es formà amb l’objectiu d’afirmar la catalanitat del País Valencià des d’una perspectiva nacionalista.
En el seu òrgan d’expressió, el butlletí “Acció Valenciana”, hi col·laboraren, entre d’altres, Manuel Sanchis i Guarner, Felip Mateu i Llopis i Joan Beneyto.
La politització que s’inicià a l’adveniment de la República dispersà el grup.
(València, 1978 – )
(ACPV) Institució. Creada per iniciativa de Joan Fuster. Té per objectiu l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni, cultural, artístic i natural del País Valencià. Entre els seus impulsors més notables s’ha destacat Eliseu Climent.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis (uns 6.500 el 1982), i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. La seva intensa activitat va orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts de treball per a investigacions i a promoure activitats concretes: conferències, exposicions, concerts i recitals, premis literaris, etc.
El 1988 acordà d’establir una coordinació formal amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984).
El 1997 promogué els Correllengua i el multitudinari homenatge a Joan Fuster, i l’any 1998 promogué un destacat homenatge a l’escriptor Enric Valor.
Enllaç web: Acció Cultural del País Valencià
(València, 1742 – 1751)
Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració.
Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachán, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar.
(València, 1738 – segle XVIII)
Acadèmia científica. Fou iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordazar, amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachán.
Antoni Bordazar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática.
(València, 1591 – 1594)
Institució. Agrupà intel·lectuals amb afeccions literàries i organitzà tres justes poètiques.
El castellà fou l’idioma predominant en les manifestacions dels seus membres.
(València, 1616 – segle XVII)
Institució. Creada per Guillem de Castro, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns.
Dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698.
(València, 1599 – segle XVII)
Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’Adorador.
Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos.
Dades dels Països Catalans 