(València, segle XVII)
Poeta en català i en castellà. Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València.
Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata.
És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.
(València, segle XVII)
Metge. Jesuïta. Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia.
(València, segle XVI)
Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.
La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.
(País Valencià, segle XIV – València ?, segle XIV)
Frare dominicà. Fou lector de teologia a la universitat de València.
És autor d’una Expositio de ordine Missae.
(València, segle XVI – segle XVII)
Doctor en teologia i dret. Canonge de València i ardiaca de Morvedre, d’on percebia les primícies.
En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a que los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interès, ni creiximònia alguna (València, 1605).
Fou conegut també per Perandreu.
(València, segle XVI)
Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del segle XV precedit d’un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo.
És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).
(València, segle XII – 1179)
Historiador àrab.
(València, segle XIX)
Ebenista destacat. Fou deixeble de Joan Caselles.
El seu fill fou Salvador Albacar (València, segle XIX) Ebenista. Fou un dels moblistes més destacats de la seva època.
(València, segle XIII)
Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
Dades dels Països Catalans 