(València, 2 gener 1393 – juliol 1393)
Filla de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella.
El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d’aquest nom, morta a les poques hores.
(València, segle XVI)
Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.
Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).
(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Ciutadà. Era venedor de lluquets o palletes i per aquesta raó fou conegut per el Palleter.
La tradició li atribueix d’haver llançat, a la placeta de les Panses, el primer crit de revolta contra els francesos, el 23 de maig de 1808 (el Crit del Palleter).
(València, segle XIV – segle XV)
Escriptor. Assistí al compromís de Casp i acompanyà Alfons IV el Magnànim en la conquesta de Nàpols.
Escriví un curiós tractat, Llibre de manescalia, que assolí èxit i que té un interès lèxic. Fou traduït dues vegades al castellà.
(València, segle XV)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Roderic Dies. Convocà diversos certamens literaris en honor de la Puríssima Concepció.
Des de l’any 1486, per a composicions en vers, féu publicar (1487) per Lambert Palmart els texts i el cartell. També féu publicar (1488) un opuscle on reuní la Vesió de Joan Roís de Corella (que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra), un sermó de Felip de Malla, en honor també a la Puríssima, i el cartell i l’obra guanyadora del certamen del 1487, per a obres en prosa.
(València, segle XVII – 1673)
Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.
Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).
(València, segle XVII)
Poeta en castellà. Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652.
Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 i fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser (1670). Hi ha poesies seves als preliminars de diversos llibres publicats a València en 1640-65.
(València, segle XVII)
Poeta i frare. Versificà en llengua catalana.
(València, segle XV – segle XVI)
Família d’argenters. El primer membre dels quals fou:
Francesc Cetina (València, segle XV) Argenter. Era argenter de la catedral de València (1459), on intervingué en la realització del retaule major d’argent (1471-89); possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli (1474), i no el seu fill:
Bernat Joan Cetina (València, segle XV – segle XVI) Argenter. Documentat del 1495 al 1513, col·laborà amb el seu pare, entre altres obres, en el retaule d’argent de la seu de València. Un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral (1548).
Dades dels Països Catalans 