Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
Figuerola -Segarra-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Torà
Bosch, Xavier
(Torà, Solsonès, 1882 – Catalunya, segle XX)
Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes.
Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.
Fontanet -Segarra-
Poble, fins el 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès, a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila.
La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la de Torà; al segle XIX en depenien les de Figuerola i de Puig-redon i la quadra de Jovans.
Esteve i Tomàs, Gil
(Torà, Solsonès, 16 desembre 1798 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1858)
Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera.
Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).
Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal.
Malalt, tornà a l’estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.
Claret de Figuerola
Poble, fins al 1968 de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150.
Cellers, monestir de
Monestir benedictí (Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers).
Fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins.
Se’n conserva la curiosa església romànica (segles XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d’un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals; fou restaurada el 1898.
Cellers -Solsonès-
Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.
Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.
Aguda de Torà, l’
Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell (enrunat) i de l’església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases.
L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda.
La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.
Foix i Cases, Pere
(Torà de Riubregós, Solsonès, 1893 – Barcelona, 1978)
Sindicalista i escriptor. Fou col·laborador de diverses publicacions sindicals i anarquistes de Barcelona. Ferit en un atemptat el 1923, s’exilià un quant temps a França. Durant la dictadura de Primo de Rivera tingué una gran activitat clandestina (formava part del Comitè Nacional de la CNT) i fou empresonat diverses vegades.
Entrà a l’oficina de premsa de la Generalitat i durant la guerra civil fou cap de l’oficina de premsa de la Conselleria d’Obres Públiques. En acabar la guerra, passà a França, i s’exilià a Mèxic, on dirigí la revista “Horizontes” (1958-67) i col·laborà en diversos periòdics mexicans i catalans de l’exili. El 1977 tornà d’exili i s’establí a Barcelona.
Entre les seves obres cal esmentar Los archivos del terrorismo blanco (1931), sobre la repressió obrera durant la dictadura, La classe obrera, la revolució, la República i l’Estatut (1932), Cooperativisme o República Social (1934), Barcelona, 6 d’octubre (1935), La criminologia i el dret penal de la Revolució (1937), Mentre fem la guerra (1938), Catalunya, símbol de llibertat (1942), Apòstols i mercaders (1957), la biografia Serra i Moret (1967) i biografies de personatges mexicans, a més dels contes Homes d’amor i de guerra (1935).
Esteve i Guau, Martí
(Torà, Solsonès, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1977)
Polític i advocat. Estudià lleis a Barcelona i posteriorment fou nomenat secretari de la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1918). Fou secretari de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Elegit regidor per Barcelona, poc després participà en la fundació d’Acció Catalana i en fou membre del comitè executiu. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou director de “La Publicitat” i el 1930 es reintegrà a l’ajuntament barceloní.
Fou diputat de la Generalitat i membre de la ponència encarregada de la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Posteriorment, com a diputat a les Corts Constituents de la República, participà en la defensa de l’Estatut. Més tard fou conseller de Finances del govern de la Generalitat. Empresonat després dels fets d’octubre de 1934, amb el triomf del Front Popular (1936), retornà a la Conselleria de Finances fins a l’octubre de 1936. Acabada la guerra civil, s’exilià a Cuba, i el 1961 passà a Mèxic.
És autor d’una biografia de Prat de la Riba (1917) i d’El règim jurídic català (1919).
Dades dels Països Catalans 