Masia i antiga torre (torre de Frauques), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
Frauques, mas de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Tivissa
Creu de Santos, la
(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre – Tivissa, Ribera d’Ebre)
Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis.
Cingle, cova del
Cova natural, amb pintures del grup de les pintures rupestres de Tivissa.
Borràs -varis bio-
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
Domènech i Gallissà, Rafael
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 21 desembre 1874 – Madrid, 20 desembre 1929)
Crític i historiador d’art. Fou catedràtic de teoria i història de l’art a l’Escola de Belles Arts de València (1898) i a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903).
El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d’Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artístico-monumental de la província de Tarragona.
Col·laborà com a crític d’art en els períodics “Abc” i “El Liberal” i en les revistes “Forma” i “Vell i Nou”. Dirigí la “Biblioteca de Arte español” i la publicació “Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España”, i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928).
Darmós
Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784.
La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l’església fou refeta en 1862-67).
Creu, serra de la
Massís muntanyós (734 m alt), dit, també, la muntanya de Tivissa, que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi.
Castellet de Banyoles, el
Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.
Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).
Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.
Banyoles -Ribera d’Ebre-
Despoblat, a l’esquerra de l’Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al segle XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles).
Els primers anys del segle XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d’emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410).
Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l’apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d’Ebre.
Dades dels Països Catalans 