Arxiu d'etiquetes: tèxtils

Companyia de Filats de Cotó

5 Respostes

(Barcelona, 1772 – d 1799)

Companyia. Fundada per negociants i fabricants d’indianes, per a filar el cotó en floca procedent d’Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis.

Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres.

Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana.

Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d’aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial.

Codina i Codina, Maria Teresa

Deixa un comentari

(Biarritz, França, 1926 – Barcelona, 15 novembre 2016)

Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès.

Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d’altres certàmens internacionals.

Carreres i Palet, Joan

Deixa un comentari

(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)

Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.

Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.

Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.

Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.

Canya, la -Garrotxa-

2 Respostes

(Sant Joan les Fonts / la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.

El nucli és divideix entre la Canya de Baix, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt, en un enclavament (0,85 km2) del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts.

És un nucli industrial (tèxtil).

Canaleta i Poc, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1714 – 1768)

Mestre veler i fabricant d’indianes.

Fou un dels primers industrials catalans que filà el cotó en la seva fàbrica, amb caràcter clarament competitiu respecte al que venia important-se fins aleshores de Malta.

Demanà exempció de franquícia per a la importació de cotó en floca d’Amèrica, i sol·licità de la Junta de Comerç dues naus per importar cotó de Veracruz, projecte que fou aprovat el 1768.

La seva iniciativa donà nou impuls a la indústria cotonera catalana.

El seu nebot i hereu fou Joan Canaleta i Font.

Burgada, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits.

Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d’indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentre durà el seu privilegi.

Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d’explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.

Brugent, Joan

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametre’ls en viatge d’estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d’Europa.

Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana.

Brugarolas i Sivilla, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Dibuixant projectista de brodats. Director d’una acreditada manufactura barcelonina.

Fundà i dirigí “La Bordadora” (1888), periòdic dedicat a l’art de l’agulla; publicà també una Guía consultiva del pintor decorador (1894).

Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives (1894) i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896; fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09.

Els darrers anys del segle XIX col·laborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis.

Borgonyà

3 Respostes

(Sant Vicenç de Torelló, Osona)

Colònia industrial tèxtil (541 m alt), situat a l’esquerra del Ter, a la part interior d’un meandre encaixat.

Hi havia una fàbrica de filats de cotó de l’empresa Fabra i Coats. Té baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà.

La seva església (antic santuari de la Mare de Déu de Borgonyà) ha esdevingut parroquial.

Blanxart i Pedrals, Daniel

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 28 desembre 1884 – Barcelona, 18 desembre 1965)

Enginyer tèxtil i musicòleg. Professor (1912) a l’escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa.

Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí (1908) el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents (entre elles el dinamòmetre continu).

Autor de nombroses obres de l’especialitat: Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias téxtiles, etc.

Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales (1947) i una Teoría física de la música (1948).

Fou el pare d’Eduard Blanxart i Pàmies.