Arxiu d'etiquetes: termes

Centcelles -Tarragonès-

(Constantí, Tarragonès)

Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.

S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.

Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.

Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.

La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).

Cavall -Solsonès-

(Navès, Solsonès)

(mas de Cavall)  Antic terme i masia, al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa del Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.

Castellmeià

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

(o Castellmejà; ant: MeiàLlogaret i antic terme, al sud del Llor.

El castell de Castellmeià (segle XIII) fou refet en part a la fi del segle XVI i és en bon estat de conservació. N’eren propietaris els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell.

Al final del segle XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V de Borbó a un català des de l’inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga.

Cartellà, força de

(Maçanet de la Selva, Selva)

(o torre de CartellàAntiga força i terme (actualment mas Castellà), al límit amb el terme de Vidreres.

És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona (o Torcafelon), i fou donada el 1160 pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau III de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom.

El 1702 Felip V de Borbó concedí al seu propietari Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà.

Carratalà -Segrià-

(Aitona, Segrià)

Antic terme i despoblat, al sud del municipi, a l’esquerra del Segre.

La vall de Carratalà, afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs; a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs.

Campllong -Berguedà-

(Castellar del Riu, Berguedà)

Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d’aigües entre el riu Demetge i l’aigua d’Ora.

Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.

Campanyà

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Antic terme i poble, situat al coll de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí.

L’antiga església de Santa Maria, esmentada ja el 1047, fou erigida en parròquia abans del 1176 i fou unida el 1492 a la de Valldoreix.

El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120.

L’edifici, romànic, fou restaurat en 1733-39. Ha estat un centre de devoció a sant Mamet, nom amb el qual ha estat també coneguda l’església.

Boella, la

(Tarragona, Tarragonès)

Masia i antic terme. Agregat el segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona.

Situat a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.

El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona.

Bell-lloc -Vallès Oriental-

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Antic terme i castell, esmentat ja el 1073, la torre de l’homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau. El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa.

Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp, el 1314 tornà als Bell-lloc, que n’havien conservat la castellania; el castell fou destruït el 1808, durant la guerra del Francès.

Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc).

Baronia de Lavansa, la

(Vilanova de Meià, Noguera)

Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers.

Comprenia els pobles de Lluçars, que n’era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera.

Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa.

Fou agregat abans del 1930 al municipi actual.