(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(ant: Baiarri) Antic terme, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l’Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses.
Enclavat entre els antics termes d’Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.
(o Mascalvó) Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.
Inicialment formà part del terme de les Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.
Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.
Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt), un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el segle XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.
Despoblat i antic terme, que correspon a una partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al límit amb el terme d’Artesa de Lleida, regada per la sèquia de Grealó, que deriva del canal secundari d’Urgell.
Hi ha restes del castell de Grealó, que al segle XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta.
Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.
Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.
El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.
Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.
Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.
Masia i antic terme, al nord del municipi, a l’esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu de l’Orlina.
El 1219 l’antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.
Nom que tenia el terme general de la ciutat de Tarragona.
Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca de Solcina, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny.
Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.
