Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Alepús, Salvador d’

Deixa un comentari

(Morella ?, Ports, 1503 – Sàsser, Sardenya, Itàlia, 1566)

Teòleg i eclesiàstic. Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya. Fou elegit a instàncies de Carles I arquebisbe de Sàsser el 1527.

Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat: presidí a la primera sessió la comissió sobre llibres inspirats i tradicions apostòliques; a la segona influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi.

Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials.

Entre les seves obres destaquen diverses Omelies, l’Oratorio pronunciada davant els pares conciliars el 1551 i que fou censurada pel legat pontifici a causa de la seva vehemència contrareformista, i les Constituciones sinodales (1555).

Albertí -varis bio-

3 Respostes

Arnau Albertí  (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI)  Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.

Guillem Albertí  (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.

Jaume Albertí  (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV)  Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.

Pere Joan Albertí  (Illes Balears, segle XVI)  Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.

Rafael Albertí  (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627)  Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).

Agramunt, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1688 – Madrid, 1738)

Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.

Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.

Agià, Miquel d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Teòleg. El 1563 passà a Nova Espanya, on fou encarregat d’una càtedra de teologia.

Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios (1604), poc favorable als indígenes, que ocasionà la replica del jesuïta castellà establert al Perú, Francisco Coello.

Abü-l-Salt Umayya

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.

El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.

És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn  (“Rectificació de la ment“) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).

Abrines, Joan Salvador

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)

Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe de València, Tomás de Villanueva.

Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs.

Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593.

Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà.

Abarca, Pedro

Deixa un comentari

(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)

Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.

Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.

Tous, Guillem de -dominic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Teòleg dominicà. Com a inquisidor de l’arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp.

El 1406 començà un tractat polèmic anti-jueu amb el títol Lumen de lumine.

Soriano, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1610)

Eclesiàstic. Estudià gramàtica i retòrica. Ensenyà aquesta disciplina al monestir de Poblet. Després es doctorà en teologia. En fou catedràtic a València.

Fou paborde de l’Almoina, a la seu. Sobresortí com a teòleg expert i persona d’altes virtuts.

És autor d’un Libro de la reverencia debida al altísimo sacrificio de la Misa, publicat l’any de la seva mort.

Sivillà, Magí *

Deixa un comentari

Veure> Magí Sevilla i Magoles (historiador i teòleg català, 1597-1657).