Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Fàbregas i Caputo, Joaquim

(Tarragona, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)

Militar. Distingit a la guerra napoleònica.

Excel·lí, com a oficial de les milícies, al setge de Tarragona (1811). Hi fou ferit i fet presoner. Passà captiveri a França.

Domènech i Oriol, Anselm

(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)

Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.

És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.

Cereal, Lluci Afrani

(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)

Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.

Li fou dedicat un monument sepulcral.

Catarineu i López-Grado, Ricard

(Tarragona, 9 març 1868 – Madrid, 15 gener 1915)

Escriptor. Establert a Madrid, fou col·laborador assidu del “Madrid Cómico”.

Escriví poesies i obres teatrals en castellà, així com traduccions.

Castellarnau i de Lleopart, Lluís de

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)

Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.

El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.

És autor de notables escrits professionals.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Casanate i Rojas, Melcior

(Tarragona, 1575 – 1605)

Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia.

És autor d’un llibre d’oracions, una Didàctica i una Retòrica.

Casanate i Espès, Anna

(Tarragona, 1570 – 1638)

Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso.

Cardona i Grau, Antoni

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)

Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.

Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.

Canals, Pere de

(Tarragona, inici segle XV – Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, segle XV)

Monjo. Per ordre del rei Joan II de Catalunya traduí del llatí una obra de caràcter històric.