(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 15 juny 1911 – Tarragona, 2 juliol 1995)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas, i a Madrid amb Manuel Benedito.
Ha excel·lit sobretot amb el retrat i amb natures mortes.
Baixas i Sigalés, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Tarragona (morts a)
Auguri
(Catalunya, segle III – Tarragona, 259)
Diaca de l’església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi.
L’Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener.
Albiols, Joan
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)
Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives.
El darrer, que fou sens dubte la figura principal d’aquell obrador, era gendre d’Albiols.
Albalat, Pere d’
(Aragó, segle XII – Tarragona, 2 juliol 1251)
Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1237-51). El 1231 fou visitador dels monestirs benedictins de la Tarraconense.
Com a bisbe de Lleida féu consagrar Ramon de Torroella com a primer bisbe de Mallorca després de la conquesta, també va intervenir entre Jaume I el Conqueridor i el comte Ponç I d’Urgell en la concòrdia de Tàrrega (1236).
Fou arquebisbe de Tarragona després de la renúncia de Guillem de Montgrí; va assistir a Jaume I durant la conquesta de València (1238). Va celebrar un gran nombre de concilis provincials. El 1243 va comprar al monestir de Bonrepós la llavors important baronia d’Alforja, i fixà la seva residència al castell.
Està enterrat al monestir de Poblet.
Gibert i Olivé, Agustí Maria
(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)
Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.
Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.
Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fructuós
(Catalunya ?, segle III – Tarragona, 21 gener 259)
(o sant Fruitós) Arquebisbe de Tarragona, màrtir i sant.
Es conserva una Passió, redactada per un testimoni ocular, segons la qual era un home seré i afable, molt estimat de creients i pagans, fou empresonat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 16 de gener de 259, durant la persecució de Valerià.
Fou cremat viu a l’amfiteatre de Tarragona, i les seves despulles foren soterrades, amb les dels diaques, pels cristians que ràpidament en difongueren el culte. Després, llurs relíquies foren traslladades a Itàlia i, més tard retornades a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages, i actualment se’n conserven a San Fruttuoso di Capodimonte (Itàlia), a Manresa i a la catedral de Tarragona.
En la seva iconografia, excel·leixen els baixos relleus del priorat de Sant Pere de Moissac, a Occitània, dedicats a la seva vida i al seu martiri. Festa: 21 de gener.
Fontaner i Martell, Josep
(Tarragona, segle XVII – després 1708)
Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona.
És autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689).
Torres i Amat (1835) li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.
Foguet i Foraster, Ramon
(Sant Martí de Maldà, Urgell, 25 gener 1729 – Tarragona, 16 novembre 1794)
Arqueòleg i erudit. Canonge de la seu de Tarragona (1746), arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions.
Dirigí moltes excavacions i aconseguí una bona col·lecció numismàtica, que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4.000 volums, al convent de Sant Francesc.
Escriví una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona, com també molt material per a la realització d’un diccionari d’autors catalans.
Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.
Eulogi
Espinosa, Joan Manuel d’
(Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 12 febrer 1679)
Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadrienal el 1637.
El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui.
Fou bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).
Dades dels Països Catalans 