Arxiu d'etiquetes: Tamarit de Llitera

Veyan i Aparicio, Lluís

(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)

Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.

Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.

Ventafarines

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Caseria, al sud del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d’Almacelles (Segrià).

Tossal, el -Llitera-

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Despoblat.

Solaner -Llitera-

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Despoblat.

Gaió, el

(Tamarit de Llitera, Llitera)

(cast: Algayón)  Poble (293 m alt), a la zona de regadiu del sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent d’Orriols.

L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.

Cornovis

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Caseria i antic lloc, al sud de la vila.

Cabrera i Heredia de Miranda, Dolors

(Tamarit de Llitera, Llitera, 15 setembre 1828 – Saragossa, 1 desembre 1899)

Poetessa i novel·lista. Publicà llibres de poesia Las violetas (1850), la novel·la Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca.

Cabrera, Francesc

(Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779)

Jesuïta. Fou mestre d’humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma.

Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina.

Bonet i Zanuy, Constantí

(Tamarit de Llitera, Llitera, 11 març 1808 – Tarragona, 10 octubre 1878)

Eclesiàstic. El 1851 fou nomenat canonge penitencier de la seu de Barcelona, més tard, bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).

Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la casa-missió de Banyoles (Pla de l’Estany) i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876).

Al Concili Vaticà I defensà la infal·libilitat papal. Excel·lí com a orador sagrat.